És Santa Eulàlia, copatrona de Barcelona

Barcelona s'ha vestit de gala aquests darrers dies per celebrar la Festa Major d'hivern, les festes de Santa Eulàlia, copatrona de la ciutat.

Una festa major, que se celebra cada any al voltant del 12 de febrer, dia de Santa Eulàlia, on la cultura popular d'arrel tradicional pren protagonisme de la mà de les colles i associacions que cada any mostren la seva vitalitat i saber fer.

La festa finalitza precisament aquest dilluns, dia 12 de febrer. Però, saps quina és la història que hi ha darrere de la festa?

Llegenda de Santa Eulàlia

La festa se celebra en homenatge a Santa Eulàlia, patrona de la ciutat fins al segle XVII. Segons explica la llegenda, Laia va ser una nena de 13 anys que vivia en un mas de Sarrià en l'època de l'emperador romà Dioclesià (segle IV). Aquest esperador va ordenar perseguir els cristians, i tots i que molts, a Barcelona, es van amagar o fugir, Eulàlia es va presentar davant el cònsol Dacià per plantar-li cara contra la injustícia. Aquest fet la va portar a ser empresonada i castigada, però va continuar lluitant pels seus ideals fins a la mort. Aquella nena ha esdevingut un símbol de solidaritat i de defensa de la justícia.

Les festes

Pel que fa a les festes en honor a Santa Eulàlia, són relativament recents, si bé ja hi havia algunes representacions populars al segle XVIII i actes religiosos. Va ser l'any 1983 quan les colles de gegants de Ciutat Vella, i amb Maria Aurèlia Capmany com a regidora de Cultura l'any 1985, es van posar les bases de la celebració.

Per què és la copatrona?

La tràgica història de Santa Eulàlia va commoure el poble cristià de Barcelona, i aviat la noia es va convertir en una heroïna. Després de ser canonitzada i nomenada patrona de Barcelona, va esdevenir una icona de la ciutat i va crear devoció entre molts creients. Però el 1687 li va sortir competència. Tot Catalunya es va veure atacada per una terrible plaga de llagostes i la població de Barcelona, es van encomanar a la Mare de Déu de la Mercè. De fet, el Consell de Cent es va comprometre a nomenar patrona de la ciutat la Mare de Déu de la Mercè si alliberava la seva població de les llagostes. I així ho va fer. Però no va ser fins al 1868 quan aquesta decisió va rebre l'aprovació papal fins al 1868.

La Mare de Déu de la Mercè passava a ser la patrona oficial de la ciutat, títol que fins aleshores tenia Santa Eulàlia en solitari. Amb tot, molts barcelonins van voler defensar la seva devoció per Santa Eulàlia i van anar a l'església de la Mercè apedregant les autoritats durant la celebració. Davant aquesta acció popular, es va decidir que ambdues patrones compartissin el títol, i Santa Eulàlia va ser nomenada copatrona de la ciutat.