Diumenge de Rams. Què celebrem?

Amb Diumenge de Rams arrenca la celebració de la Setmana Santa

Aquest diumenge, 5 d'abril, és Diumenge de Rams. Una celebració enguany atípica ja que la població ens trobem confinats com a conseqüència de les mesures adoptades per aturar l'expansió del coronavirus. Amb tot, fem un cop d'ull al motiu d'aquesta celebració, i repassem com i per què se celebra.

La celebració de Diumenge de Rams és una festivitat litúrgica que marca l'inici del cicle de festes de Setmana Santa. En el cristianisme, el dia de Rams recorda l'entrada de Jesucrist a Jerusalem amb els seus deixebles.

Fou la darrera vegada que Jesús va anar a Jerusalem i, segons l'Evangeli, això va passar al començament de l'última setmana de la seva vida, uns dies abans del Sant Sopar. Per tant, la festa marca el començament de la narració de la Passió. Tot i que els quatre evangelistes esmenten l'escena, no s'acaben de posar d'acord en el dia: segons Marc i Joan va ser diumenge, Mateu diu que era dilluns i Lluc no ho detalla.

 

Tot i que actualment el dia de Rams ha perdut seguiment a causa de la laïcització de la societat, fins no fa gaire eren molt habituals les imatges de famílies senceres, ben mudades, beneint palmes, palmons i rams de llorer. Unes imatges que encara es repeteixen en molts municipis de Catalunya cada any, i que enguany no es podrà celebrar (si bé es poden seguir diferents oficis relegiosos a les xarxes o la televisió). Fins i tot en alguns indrets es fa una processó que escenifica l'entrada de Jesús damunt una burreta i la benvinguda que li donen els seus seguidors, amb palmes, palmons i rams de llorer i olivera.

La tradició de les palmes i els palmons

D'aquesta festa en deriva l'art de fer palmes, un vessant de l'artesania tradicional. Les palmes i els palmons són fulles de palmera tendra treballades artesanalment, que els padrins regalen als fillols el dia de Rams. Els palmons són peces més grans i senzilles, fetes a partir d'una fulla sencera de palmera. Les palmes, en canvi, requereixen molta més tècnica, perquè tenen les fulles trenades amb filigranes, seguint procediments semblants als de la cistelleria. Antigament les palmes eren més utilitzades per les nenes i els nens solien portar palmons.

Tradicionalment, aquestes palmes i palmons es beneeixen durant la missa del diumenge de Rams, juntament amb les branques de llorer o olivera que encara porten molts fidels. La tradició manava que després de la seva benedicció aquestes es penjaven al balcó de casa i es deixava tot l'any com a símbol de protecció de la llar, fins que arriba el Carnestoltes de l'any següent.

 

Arribat aquest dia, cal cremar les palmes i utilitzar la cendra beneïda per imposar-la al front dels assistents a la cerimònia religiosa del Dimecres de Cendra. També és tradició que els Rams beneïts es cremin i s'escampi la seva cendra pels camps per, així, fecundar millor la terra perquè sigui més fèrtil.

D'altra banda, les fulles de llorer beneïdes es guarden per fer-les servir com a condiment en els àpats de festa grossa!

 
Destaquem