Comença la Patum

La Patum és una festa que s’ha de veure i viure: hi conflueixen instants de misteri, d’alegria, de passió, de goig, de recolliment, d’èxtasi...

El Tabal | lapatum.cat

 

 

 

Com cada any per Corpus, Berga s'omple de colors, música i emocions: arriba la Patum!

 

Tot i que hi ha actes les setmanes i dies previs, com la Sortida del Tabal anunciant la Patum el 28 de maig i els Quatre Fuets el diumenge passat, les celebracions centrals de la festa duren 5 dies: comencen avui dimecres i acaben el diumenge d'aquesta setmana de Corpus

 

 

Dimecres: Tret de sortida amb el Tabal

 

Per convidar el poble a sortir per l'arribada de la Patum, aquest dimecres, a les 12.00 h i a les 20.00 h, el Tabal donarà el tret de sortida; acompanyat al migdia pels quatre Gegants i al vespre per les Maces, les Guites i els Gegants Vells, sortirà a fer el Passacarrers i agitarà Berga fins ben entrada la matinada amb els Tirabols.

 

El Tabal és l’únic element de la Patum que participa en tots i cadascun dels actes de la festa. La seva presència és constant i, en certa manera, es pot dir que la presideix i dirigeix. De gegants a la Patum n'hi ha quatre, dues parelles que ballen conjuntament: els Vells, estrenats el 1866, que en van substituir uns de més antics, i els Nous, construïts l’any 1891.

 

L'alegria es desfermarà amb els Tirabols finals, quan ballen els gegants i les guites barrejats amb tota la gent que omple la plaça, al ritme del Tabal i als acords de diferents tonades populars per compartir plegats l'emoció de la festa.

 

 

Dijous: La Patum de dia i de nit

 

El dijous 15 és el dia de Corpus Christi i, després de la Missa Major, aproximadament a les 12.00 h, es representa la Patum de Lluïment a la plaça de Sant Pere. L'actuació és successiva i sempre en el mateix ordre: els Turcs i Cavallets, les Maces, les Guites, l'Àliga, els Nans Vells, els Gegants i els Nans Nous, i per acabar, els Tirabols.

 

Els primers de sortir sempre són els Turcs i Cavallets. Tot i que poden derivar d’antigues representacions paganes de caràcter ramader, actualment representen la lluita secular entre la Creu i la Mitja Lluna. Quatre cavallers cristians i quatre turcs a peu simulen una batalla de la qual els primers resulten sempre vencedors.

 

I el mateix dijous, a les 21.30 h, comença la primera Patum Completa: amb els mateixos entremesos que al matí, però en comptes de fer-hi només un salt se’n fan quatre. Després del segon i quart salts es fan Plens, i al final, hi ha Tirabols. 

 

Una de les imatges característiques de la Patum són les Maces: els dimonis amb la cara coberta amb una carota i una maça que representen la lluita entre el Bé i el Mal a través de l’escenificació ingènua d’una batalla entre àngels i dimonis. Durant el seu ball, les Maces van evolucionant per la plaça fins que peta el fuet. És llavors quan els dimonis cauen a terra i els àngels els rematen amb la llança i l’espasa.

 

I continuant amb les forces diabòliques, la festa esclata en colors de foc als Plens. Són l’espectacle més gran de la Patum, el seu moment culminant, l’apoteosi de la festa. Estan documentats des del 1621 i es creu que deuen el seu nom al fet que van plens de foc. Són, doncs, dimonis plens de foc: actualment, un centenar!

 

 

 

 

Les guites | lapatum.cat

 

 

Divendres: La Patum per als i dels petits

 

El divendres 16 de juny és el torn de la fantàstica Patum Infantil: la festa per als nens feta per nens!

 

A les 12.00 h, a la plaça de Sant Pere, els nens i les nenes de Berga representen la seva Patum Infantil de Lluïment. Aquesta Patum està formada pels mateixos elements que la representada pels adults, però d’unes dimensions més reduïdes

 

Els Gegants i els Nans són els elements festius més populars. La introducció dels Nans Vells i Nous a la Patum és força moderna. Els Nans Vells daten del 1853 i foren un regal a la vila de Berga: són quatre figures masculines, amb barret de tres pics i llargues perruques, que ballen, tocant les castanyoles, als acords de melodies populars. I els Nans Nous són dues parelles, jove l’una i vella l’altra, que ballen als acords d’una melodia airosa i juganera.

 

I, a les 17.00 h del divendres, els petits faran la seva Patum Infantil Completa amb totes les seves comparses: Tabal, Turcs i Cavallets, Maces i Àngels, Guites, Àliga, Nans Vells, Gegants, Nans Nous, els Plens i els Tirabols

 

Un dels elements més antics de la Patum són les guites. Tradicionalment només n’hi havia una, la Guita Grossa, de la qual en tenim constància des del 1621. I més tard, el 1890, es va introduir la Guita Xica, popularment coneguda com a Boja.

 

 

Dissabte: Dia de patumaires

 

El dissabte és dia de retre honors a les persones que s’han distingit per la seva contribució a la festa, per aquest motiu, l'Ajuntament de Berga lliura els títols de Patumaire i Patumaire d'Honor a les 12.00 h a la casa consistorial.

 

A la tarda, a partir de dos quarts de vuit del vespre, arrenquen els Passacarrers o Passades. La Passada del dissabte és com la del dimecres amb la diferència que els salts de les comparses es fan a les places de la ciutat i davant els domicilis dels administradors de l’any. La Passada s’acaba com la del dimecres: Tirabols a la plaça de Sant Joan, la melodia "Ella s’ho pensa" per pujar el carrer Major i més Tirabols a la plaça de Sant Pere

 

L'Àliga | Cedida

 

Diumenge: Darrera Patum

 

I l'últim dia de la Patum a les 12.00 h, després de la Missa Major, la Patum de Lluïment omplirà la plaça de Sant Pere.

 

I al vespre, a les 21.30 h, la Patum Completa tancarà els dies de festa. I, si encara no heu pogut emocionar-vos amb el ball de l'Àliga, no us deixeu perdre aquesta meravella.

 

L’Àliga és, sens dubte, l’element del bestiari festiu català que més es diferencia de la resta. És la figura més senyorial, aristocràtica i distingida. El seu ball és el de major valor coreogràfic de tota la representació i la seva música la més distingida i monumental. Aquesta extraordinària partitura presenta moltes semblances amb una dansa típica del Renaixement que podria tenir el seu origen al segle XVI, per bé que la seva línia melòdica sembla derivar d’un himne gregorià. S’ha arribat a definir la melodia del ball de l’Àliga de la Patum de Berga com una de les tres peces més ‘genials’ de la música popular catalana.

 
Destaquem