La serra de Llaberia. De Pratdip al Mont-redon i al Cavall Bernat

 

El Palau Robert recomana aquesta ruta: La serra de Llaberia. De Pratdip al Mont-redon i al Cavall Bernat.

 

Itinerari per la serra de Llaberia que recorre un dels entorns calcaris singulars del sud del Principat, amb atractius paisatgístics, esportius i naturals molt diversos. La serra es va incloure en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) l'any 1992; es considera un espai de transició entre els paisatges de muntanya mitjana propis de la serra de Prades, situada al nord, i els de la serra de Cardó, més eixuts; hi sobresurten algunes comunitats vegetals rares (gatelledes, brolles, pradells, poblaments rupícoles endèmics...) que hostatgen espècies faunístiques en alguns casos excepcionals. Atenció al tram de descens per les tarteres de Mont-redon, on caldrà exercir els dots d'orientació.

Ruta senyalitzada.

 

L'itinerari comença a Pratdip. S'hi pot arribar des de Reus, la capital comarcal, mitjançant les carreteres T-310 i la seva continuació, la T-311 (28 km en total). Una altra opció és accedir-hi des del SE per la T-310, que enllaça amb la C-44 i la sortida 38 de l'autopista AP-7 (l'Hospitalet de l'Infant-Vandellós) a través de la T-318. Finalment, per l'oest la T-311 comunica la població amb la C-44 al coll de Fatxes (12 km de traçat molt sinuós).

 

0,00 km (222 m). Des de l'entrada E de la població, davant del complex esportiu, es comença a caminar cap a l'interior de Pratdip (O) en direcció al castell. Davant dels safareigs, es gira a la dreta (N) per l'avinguda de Catalunya, es continua també cap a la dreta (NE) pel carrer Nou, se surt del poble i s'arriba a la carretera seguint les marques blanques i vermelles del GR 192.

 

0,50 km (230 m), 0 h 08 min. Es creua la carretera. A l'altra banda hi ha un pal indicador. S'agafa la pista cimentada que immediatament gira a l'esquerra (NO). Es puja deixant diversos accessos a les cases del voltant. Al km 0,74 (247 m), s'abandona la pista principal i el GR 192, que queden a mà dreta, i es continua a l'esquerra (N) per una pista també cimentada que remunta decididament. Ara se seguiran els senyals blancs i grocs del sender de petit recorregut PR C-96 fins a la desviació del Mont-redon.

 

1,21 km (302 m), 0 h 20 min. Una mica abans de la casa on mor la pista, s'agafa un camí de l'esquerra (N) que s'enfila pels marges, ara coberts de vegetació arbustiva i bosc jove. Tot i que malmesos pel pas del temps, s'observen encara els murs de contenció d'aquest camí que mena a Falset pel coll del Guix.

 

1,78 km (399 m), 0 h 35 min. Es desemboca a la pista del coll de Llena al pla dels Marinons, o camí de la Carabassa, que se segueix recte (N). Poc més enllà, la pista gira a llevant i s'accedeix a l'alçada d'un magnífic camp d'ametllers, que queda a la dreta.

 

1,96 km (415 m), 0 h 38 min. Es deixa la pista i es pren un corriol de l'esquerra (N) seguint les indicacions cap al Mont-redon i les marques de pintura blaves que acompanyaran l'itinerari fins que, a la baixada, es retrobi el PR (després es tornarà fins aquí per la mateixa pista). El camí es dirigeix cap al N per un entorn de vegetació arbustiva de garrigues i brolles de romaní. Aquestes formacions vegetals ocupen una gran extensió, especialment al sector meridional de la serra, molt afavorides per la repetició dels incendis forestals. La ruta s'encamina a les crestes de la Seda, que es desprenen del Mont-redon, no visible encara, abordant-les pel seu vessant occidental. A poc a poc, el camí se situa al fil de la carena i guanya ràpidament alçada.

 

2,95 km (656 m), 1 h 16 min. Es deixa a l'esquerra un trencall que duu a l'avenc de l'Estel i es continua endavant (N) passant pel costat de l'anomenat pi de la Seda. Més amunt, una paret barra l'itinerari. El pas es pot franquejar directament per la variant anomenada dels Siscus, equipada amb una cadena, o bé més fàcilment per l'esquerra.

 

3,27 km (700 m), 1 h 30 min. Collet i bifurcació. Tot i que es pot prosseguir recte amunt, aquest recorregut se'n va pel senderó de l'esquerra (NO) que, baixant lleugerament, es dirigeix al portell de les Canals, que permet franquejar la línia de cingles. Així, es deixa la carena, es flanqueja el vessant occidental de la muntanya, es passa un pilar arran de roca i es creua horitzontalment una tartera. A l'altra banda, el caminoi gira a l'esquerra i després a la dreta per anar a trobar el pas del portell, que se supera amb una fàcil grimpada (cadenes i passamà).

 

3,68 km (745 m), 1 h 45 min. Portell de les Canals. Se surt al Balcó de Mont-redon, àmplia tossa aspra, deserta i rocallosa sobre la qual es recolza, a mode de graonada, el relleu encinglerat del Mont-redon. Es continua cap al N per un tram de camí desdibuixat deixant a l'esquerra (O) un avenc i a la dreta (E) el curiós roc del Morral de la Seda (km 4,00, 764 m). A l'esquerra (O) s'enfonsa el barranc de la Dòvia, ben poblat de bosc i tancat per llargues cingleres. Es passa la font de Mont-redon (km 4,15, 760 m), es deixa a la dreta la Roca del Rovelló i, flanquejant els cingles de ponent del Mont-redon, s'accedeix al portell de Madrocs.

 

4,90 km (816 m), 2 h 10 min. Portell de Madrocs, on l'herba alta i els pins torçats pel vent dibuixen un paisatge suggeridor. Es gira fortament a la dreta (SE) en direcció al cim del Mont-redon travessant el coll del mateix nom per situar-se al vessant oriental de la carena. El camí discorre arran del rocam durant uns 100 metres fins que una ampla canal permet coronar el cim sense cap dificultat.

 

5,22 km (863 m), 2 h 20 min. Mont-redon. Magnífica vista sobre l'entorn, on destaca la Miranda de Llaberia (N) i l'edifici del radar meteorològic. Més enllà, a la seva dreta, separada pel coll del Guix, es veu la Mola de Colldejou, on sobresurt la torre de defensa i, encara més lluny, els molins del parc eòlic d'Argentera. Més a la dreta (E), a l'altra banda del vessant, sobresurt l'altiva agulla del Cavall Bernat, on s'adreça el recorregut, unida a la carena principal pel portell de la Roca Mitjanera; a continuació, les valls i els frondosos boscos de llevant, la plana del Baix Camp i el Tarragonès, amb Reus i Tarragona, i, al fons, i tancant l'horitzó, la costa i el mar. Són ben apreciables les formacions de brolla i garriga que indiquen l'abast dels grans focs de 1994 (2.380 hectàrees forestals, de les quals 1.253 van correspondre al terme de Pratdip) i de 1981 (8.041 hectàrees).

 

Es torna enrere. Una mica abans de creuar el coll (km 5,45, 820 m), es troba a la dreta un camí que duu al Cavall Bernat. L'itinerari, però, torna al portell de Madrocs, on retroba el camí de l'anada, i continua a la dreta (NE) en direcció a la Miranda fins al portell de l'Heura.

 

5,90 km (827 m), 2 h 30 min. Portell de l'Heura. Es deixa el camí a la Miranda (NO), es gira a la dreta (E/SE) i es traspassa el coll. Ja a l'obaga, es baixa per un tram pedregós i, girant a la dreta, es va a buscar la base del cingle que forma una balma. Es rodeja així la carena principal i es torna a ascendir fins al llom divisori, aquí ben pla. Es continua cap al SE deixant a l'esquerra un collet, el portell de Roca Mitjanera, i es davalla, ara pel vessant oest, per un tram rocallós anant a buscar la canal del Cavall Bernat. L'ascensió a l'agulla, tot i ser fàcil, té dos trams aeris on cal grimpar. A mitja baixada es troba, a mà dreta (S), el camí que ve del Mont-redon, per on se seguirà després.

 

6,35 km (785 m), 2 h 40 min. Canal del Cavall Bernat. Abans de la balma rogenca que forma la base de l'agulla, per on se'n va la continuació del senderó, es torça a l'esquerra (NE) i es puja pel fons de la canal, dreta però fàcil, fins que s'arriba al collet superior per la seva banda dreta. Un fàcil pas de grimpada permet situar-se al relleix de la base del cim. Es gira al NE i, amb un altre pas de mans, s'és al capdamunt (km 6,45, 840 m).

 

Es torna enrere, es remunta pel camí i, parant atenció, s'agafa a l'esquerra (S) el trencall del Mont-redon (km 6,61, 787 m) que s'ha deixat abans. Cal parar compte perquè una mica més enllà cal desviar-se per descendir.

 

6,75 km (790 m), 2 h 46 min. Es deixa el camí que mena al coll de Mont-redon (SO) i es torça a l'esquerra baixant cap al S per l'ample vessant oriental dels cingles de Mont-redon, rocallós i amb vegetació arbustiva a la part superior. El camí, desdibuixat en alguns trams, però marcat amb senyals blaus i fites, discorre en direcció S i acaba cenyint-se a la base de la cinglera. Es deixen a l'esquerra diverses tarteres per dirigir-se cap a la penúltima d'elles, la més gran. A 250 metres de l'esperó en forma de proa de vaixell que tanca la cinglera pel S, un enorme exemplar de margalló situat a la dreta del camí indica l'inici de la tartera per on s'ha de davallar.

 

7,40 km (685 m), 2 h 58 min. Es gira a l'esquerra (E) i es descendeix directament per la tartera parant atenció a les fites situades a la seva base, on el camí tomba a l'esquerra i després a la dreta (SE) per entrar al bosc. En plena boscúria, es deixa a la dreta la cova del Tabac (km 7,62, 615 m). El senderó continua baixant decididament cap al SE i, més avall, quan la vall atenua la inclinació, esdevé un camí ample.

 

8,41 km (441 m), 3 h 22 min. Pla dels Aladerns, cruïlla de camins senyalitzada. Es retroba el PR C-96, que s'agafa a la dreta (SO). A partir d'aquí, se segueixen els senyals del PR fins a Pratdip. Es passa la font de la Carabassa (km 9,53, 451 m) i, sempre cap a migdia, es desemboca a la pista del coll de Llena al pla dels Marinons (km 10,26, 436 m). Es gira a la dreta (O) i, al km 10,94 (415 m), es retroba la desviació a les crestes de la Seda i l'itinerari de l'anada: cal desfer el camí ja conegut.

 

12,91 km (222 m), 4 h 19 min. Pratdip. Fi del recorregut.

 

A Pratdip, cal visitar el nucli vell del poble, l'església de Santa Maria, de volta gòtica, absis i portalada romànics, les restes del castell encimbellat i de les torres, especialment la del Capet, amb l'arc del portal, i el molí de Més Amunt, amb una torre de defensa adossada. Als afores, hi ha el santuari de Santa Marina on, al 1918, es construí un balneari que s'intentà explotar sense èxit.

 

Més informació