Serra del Boumort. De la font Beneita a Cuberes i Esplà

Excursió amb bicicleta de muntanya

 Aquest recorregut, que discorre per pistes amples i en bon estat, permet conèixer els relleus septentrionals de la serra de Boumort . Prenent com a punt de partida la font Beneita, l’itinerari s’endinsa cap a l'interior de la serra entre prats i boscos de pi negre. Saltant diversos collets fa cap al refugi de Casa Miró, o de Cuberes, estratègicament situat en un indret que constitueix una bona base per a altres sortides a peu. Des d’allà s’arriba a Esplà, ampli turó arrodonit coronat per l’ermita de la Mare de Déu d’Esplà i un refugi lliure. Aquest indret va ser escenari d’un episodi especialment punyent esdevingut en el transcurs de l'anomenat Front del Pallars, durant la guerra de 1936-1939.

Ruta senyalitzada.

 

El punt inicial de la sortida es troba a la font Beneita, deu d’aigua situada al punt km 22,9 de la carretera que uneix la Guàrdia d’Ares amb Taús, poblacions remotes del municipi de les Valls d’Aguilar, Alt Urgell. S’hi arriba per la carretera local LV-5134 que té el seu origen al punt km 172 de la carretera C-14, entre Organyà i la Seu d’Urgell.

 

0,00 km (1.421 m). Font Beneita, situada en una raconada ombrívola de la carretera i amb espai per a estacionar vehicles. Se surt en direcció a ponent, cap a Taús. Al cap de 400 m, sota la borda de Tirant i passat un torrent, s’acaba l’asfaltat. Es continua sobre un ferm de terra, planerament i cap a ponent.

1,68 km (1.425 m). Cruïlla. S’abandona la carretera i es pren una pista a mà esquerra, ampla i en bones condicions, que se’n va cap al SE (senyalització).

2,10 km (1.423 m). Bifurcació. Es gira a la dreta (O). Sobre el marge sud hi ha un plafó informatiu de l’espai natural i Reserva Nacional de Caça de Boumort. Es continua planerament cap a ponent. Se seguirà sempre la pista principal tot deixant trencalls secundaris a banda i banda, que aniran apareixent regularment.

Girant lentament cap al S es passa una lleu collada (les Mates, 1.448 m), es baixa i es creua el torrent de la Llau de les Comes (3,70 km, 1.432 m). El camí gira a l’O i travessa l’obaga de Taús torçant-se progressivament cap al N. Entre els pins es pot veure, al N, la població de Taús, arrecerada sota la serra del mateix nom (de 1.923 m d’altitud).

7,16 km (1.397 m). Seguint tothora la pista principal es deixa a la dreta un trencall que se’n va cap a la collada de Manyiula. Girant cap al sud es franqueja el llom SE del puig de Blancardit (1.480 m) i es baixa cap al torrent d’Arcalló, que es travessa (8,62 km, 1.455 m). Es puja, ara en direcció O, fins a l’extrem de la carena septentrional del Roc dels Quatre Alcaldes (on es deixa un trencall secundari a l’esquerra). La carena forma una prominència sobre la vall del torrent de Cuberes, a l’altra banda del qual es veu el refugi de Casa Miró. La pista gira al S, es deixa a mà dreta l’accés als masos de Cuberes (en ruïnes) i s’arriba a la font de Cuberes, abundosa (10,93 km, 1.497 m). Se segueix endavant, es passa la Llau de l’Avet i s’entra a l’espès bosc de Miró.

12,60 km (1.508 m). Trencall d’accés al refugi de Cuberes, que es pren cap a la dreta (NE). S’arriba al refugi.

13,25 km (1.478 m). Refugi guardat de Cuberes, servei de bar, restauració i pernoctació. Una base excel·lent d’activitats en la natura, especialment recomanat als amants de la flora i fauna. D’especial interès són les estades per assistir a les bramades dels cérvols durant els mesos d’octubre. Es torna enrere i es continua la pista que se seguia, ara cap a la dreta (NO).

17,38 km (1.524 m). Bifurcació sota coll Pan. Es continua recte cap al NO deixant una desviació a l’esquerra, un trencall estratègic que permetria travessar la serra fins al coll de Llívia passant per sota del Cap de Boumort i obrint múltiples possibilitats d’itineraris (això sí, amb una molt dura pujada fins al cap de la serra de Cuberes).

18,34 km (1.522 m). Bifurcació. Cal prendre el camí de l’esquerra (senyalització) en direcció a l’ermita i refugi d’Esplà. Per la dreta la pista porta, en un llarg trajecte de baixada, fins a la carretera N-260, prop de Gerri de la Sal. Per dins de l’espès bosc de pi s’arriba a Esplà.

19,81 km (1.532 m). Ermita d’Esplà, al capdamunt del suau turó del Cap de Roques de Solduga. Una mica més al nord, ja en baixada, es pot veure una línia de trinxeres pertanyent al front del Pallars. El refugi d’Esplà està situat a uns 70 m al sud del camí, és lliure i disposa d’espai ampli per a dormir, cuinar i menjar. Una mica més al sud s’hi troba un búnquer de metralladores. Per tornar al punt de sortida es desfà el camí.

 

Esplà. Els tràgics fets de 1938

L’ermita d’Esplà substitueix un santuari edificat a finals del segle XVII que resultà destruït en un episodi de la guerra de 1936-1939, durant l’anomenat Front del Pallars (maig-desembre de 1938). En el transcurs de les envestides i reculades que van caracteritzar aquells mesos, el 31 de juliol les tropes republicanes assaltaren les posicions feixistes situades a l’entorn d'Esplà. L'atac va ser contrarestat per l’artilleria franquista utilitzant bombes incendiàries, amb un resultat esfereïdor: entre les nombroses baixes s’hi comptaren prop de 300 joves republicans morts pel foc. Aquesta va ser una de les últimes escomeses del front del Pallars perquè al setembre l’atenció es concentrà al front de l’Ebre.

 

El massís de Boumort

Comprèn un conjunt de serres transversals del Prepirineu situades a cavall de les comarques del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell. La seva important diversitat biològica es troba emparada sota la figura d’una Reserva Nacional de Caça creada l’any 1991, que abasta 13.097 ha. Especialment atractiva és la brama del cérvol, a l’inici de la tardor. Destaca també la presència de l'isard, del cabirol, del gall fer, el picot negre i el mussol pirinenc. Als cingles i penya-segats hi nien rapinyaires rupícoles, com el trencalòs, el voltor comú, l'aufrany, l'àguila daurada i el voltor negre, essent l’únic indret d’Europa on es reprodueixen les quatre espècies de voltors del continent.

 

La serra de Boumort
La serra de Boumort | Cedida

 

 

CONSELLS

 

• Respectar sempre l’entorn

Un paper llençat a la muntanya trigarà uns tres mesos a biodegradar-se, una llauna uns 10 anys, els plàstics entre 100 i 1.000 anys, i el vidre uns 4.000 anys. Per tant, endú-te la teva brossa a casa i no llencis mai res, la natura no vol cap residu teu!

 

• Planificar la sortida

Prepara l’excursió, documenta’t i informa’t. Ah!, i abans de fer la sortida, comunica les teves intencions a algun conegut o familiar, d’aquesta manera hi ha algú que sap el teu recorregut.

 

• Anar amb companyia

Sempre és més recomanable anar d’excursió acompanyat per no patir un accident sol i tenir suport. Entre la colla, cal que adapteu la sortida a les vostres possibilitats.

 

• La meteorologia

Abans de sortir, informa’t del temps, a Internet trobaràs molts webs; et recomanem http://meteomuntanya.cat

 

• El mapa i la brúixola

Sí, avui dia els aparells són molt avançats, però el mapa i la brúixola de tota la vida no et deixaran a l’estacada per motius de bateries...

 

• El material

Equipa’t adequadament, segons el clima i les condicions, però sobretot no oblidis dur aigua, un impermeable, una petita farmaciola, una manta tèrmica per si de cas i uns mitjons de recanvi.

 

• Conviure i gaudir

Recorda que la natura és un sistema ecològic que no ha desequilibrar-se amb la teva visita, per tant, no malmetis res i deixa-la tal com és perquè la resta també en puguem gaudir.

 
Destaquem