De l'estany de Sant Maurici al refugi d'Amitges

 

L'imponent entorn de Sant Maurici té un paper destacat dins de l'imaginari popular relacionat amb la geografia dels Pirineus. Tant és així que els mítics Encantats, l'espadada silueta dels quals es reflecteix damunt dels nombrosos estanys allotjats al seu redós, han esdevingut el símbol identificador del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i una de les imatges més repetides de tota la serralada.

 

L'excursió que aquí es proposa condueix fins a l'estany Gran d'Amitges i al refugi del mateix nom, és el complement ideal per al visitant que, arribat fins a les ribes de Sant Maurici, se senti esperonat per la curiositat. Es tracta d'una ruta fàcil que, no obstant, requereix un cert esforç físic. Proporcionarà al visitant excel·lents punts de vista per copsar la majestuosa bellesa d'aquest territori tan afavorit per la natura.

 

El refugi d'Amitges, estratègicament situat, ofereix allotjament i restauració.

 

 

  

Ruta senyalitzada.

 

Per arribar al punt de sortida de l'excursió des de Sort, es pren la carretera C-13 en direcció nord cap a la Guingueta d'Àneu i, poc abans d'accedir-hi, a l'alçada de l'embassament de la Torrassa, cal desviar-se a l'esquerra per la carretera local LV-5004 fins a Espot. Del poble a l'estany de Sant Maurici hi ha una carretera asfaltada, però s'ha restringit el seu ús fins a una àrea d'aparcament (prat de Pierró, 1650 m), situat a 3,5 km d'Espot (a l'estiu hi ha també un servei de taxis que hi pugen). Allà s'informa als visitants de la normativa i les possibilitats del Parc. També s'indica el camí -Ruta dels Isards- a seguir per arribar a l'estany de Sant Maurici a peu, on comença la ruta.

 

  

  

A penes s'abandona la bullícia de l'estany recorrent la pista de Ratera i Amitges, es passa a prop de les ruïnes d'una caserna militar. Les vistes sobre tot el conjunt milloren ostensiblement i obtenen una major profunditat a mesura que es puja. Com que el camí és avinent, es pot guaitar la fauna amb l'ajut d'uns prismàtics. Durant tot el trajecte es poden observar també, sense allunyar-se massa del camí, les moltes espècies florals que engalanen la muntanya. Es troben dos indrets on de cop i volta desapareixen els arbres. Són dues temudes allaus que cada vegada que cauen a l'hivern s'ho enduen tot al seu pas.

 

  

  

Es travessa el riu de Ratera per un pont de fusta i s'entra a l'altre marge de la vall. Ara, transcorreguts tres quarts d'hora de trajecte des de Sant Maurici, ve el tram que voreja l'idíl·lic estany de Ratera, que és ple d'espais que conviden a una llarga estada. El recorregut arriba al pont de troncs que creua els rierols d'Amitges. Aquí es pot prendre un camí molt fressat que baixa per l'altre vessant de la muntanya i surt a l'altre costat de l'estany de Sant Maurici.

 

  

  

Es prossegueix cap al nord-oest, es deixa enrere l'estanyol de Ratera i de seguida es passa a la dreta l'estany de la Bassa o la Cabana (s'anomena així perquè, un cop passat l'estany, hi ha una gran roca que fa una petita balma que s'ha condicionat per trobar aixopluc). La pista es torna més dificultosa i, fent un parell de revolts, supera la pleta de Peretó (2.252 m). Prop d'aquest indret, és possible veure marmotes.

 

  

Ara es troba el desnivell més fort de tot el recorregut, es tracta de dues tirades amb un tancat revolt al mig. Després de dues hores de caminar i 7,5 km s'arriba al refugi d'Amitges (2.380 m), situat en un estratègic serrat. Des d'aquí es gaudeix d'un impressionant panorama sobre la regió dels Encantats, Peguera, Subenuix i sobre els primers termes de les parets dels pics del Portarró, Crabes, Saborèdo i les emblemàtiques agulles d'Amitges. Les dues elegants puntes bessones dels Encantats s'enlairen amb una arrogància emblemàtica enmig de paisatges plens d'harmonia, i llur reflex blanquinós en l'aigua blava de l'estany, observat a través del brancatge, és com una crida a la seva contemplació. Per tornar es desfà el camí.

CONSELLS

 

• Respectar sempre l’entorn

Un paper llençat a la muntanya trigarà uns tres mesos a biodegradar-se, una llauna uns 10 anys, els plàstics entre 100 i 1.000 anys, i el vidre uns 4.000 anys. Per tant, endú-te la teva brossa a casa i no llencis mai res, la natura no vol cap residu teu!

 

• Planificar la sortida

Prepara l’excursió, documenta’t i informa’t. Ah!, i abans de fer la sortida, comunica les teves intencions a algun conegut o familiar, d’aquesta manera hi ha algú que sap el teu recorregut.

 

• Anar amb companyia

Sempre és més recomanable anar d’excursió acompanyat per no patir un accident sol i tenir suport. Entre la colla, cal que adapteu la sortida a les vostres possibilitats.

 

• La meteorologia

Abans de sortir, informa’t del temps, a Internet trobaràs molts webs; et recomanem http://meteomuntanya.cat

 

• El mapa i la brúixola

Sí, avui dia els aparells són molt avançats, però el mapa i la brúixola de tota la vida no et deixaran a l’estacada per motius de bateries...

 

• El material

Equipa’t adequadament, segons el clima i les condicions, però sobretot no oblidis dur aigua, un impermeable, una petita farmaciola, una manta tèrmica per si de cas i uns mitjons de recanvi.

 

• Conviure i gaudir

Recorda que la natura és un sistema ecològic que no ha desequilibrar-se amb la teva visita, per tant, no malmetis res i deixa-la tal com és perquè la resta també en puguem gaudir.