Ripoll m'agrada

És la capital de comarca del Ripollès

El municipi de Ripoll, capital de comarca del Ripollès, ocupa les ribes de l'aiguabarreig dels rius Ter i Freser. El terme és molt muntanyós, amb altituds que arriben als 1.137 metres a Puigbò, 1.106 metres al puig del Catllar, 1.011 metres al puig Duran o als 1.057 metres del turó de Sant Bartomeu.

Els primers testimonis de presència humana a Ripoll daten de l'edat del bronze (1500- 600 aC), amb un petit nucli humà de població que vivia a prop dels rius Ter i Freser i a les muntanyes que donen personalitat a aquest indret, com ho evidencia algun dolmen com el de Sot de Dones Mortes o de Pardinella.

Ripoll per la seva situació estratègica de cruïlla de camins, i per la seva prematura activitat industrial i empresarial, ha estat sempre i al llarg de la història una vila receptiva de persones procedents d'altres contrades i d'altres cultures. Una diversitat d'influències culturals que configuren la base de la riquesa humana, social i associativa de la vila.

La vila té uns orígens estretament vinculats amb el Comte Guifré el Pelós, qui segons una llegenda creà la senyera, i el monestir benedictí de Santa Maria, amb un important pes en la història de Catalunya, pel seu poder polític, religiós, econòmic i cultural.

Però la personalitat ripollesa s'ha forjat també amb el treball del ferro, la fabricació d'armes de foc, de tant prestigi arreu del món. I és que el municipi va destacar per la manufactura del ferro i de les armes de foc. Al segle XVI hi ha documentada una important indústria armera centrada en la producció de pedrenyals, armes curtes amb panys de roda o percussió. A principis del segle XVII l'expansió de fargues en l'entorn pirinenc va accelerar la producció ripollesa. En aquest sentit, a la vila es fabricà especialment el Pany de Miquelet, que va suposar una autèntica evolució tècnica en l'automatització del tret.

Ripoll ha estat un poble industrial, però destaca també pel seu patrimoni i diversitat cultural. A Ripoll es troba un dels monuments més importants de Catalunya, no només per la seva arquitectura sinó també per la seva significació història, és el Monestir de Santa Maria.

Alhora un dels millors escriptors catalans de tots els temps, Mossèn Jacint Verdaguer en l'obra Canigó, fa una magnífica descripció de la portalada del monestir en el fragment del cant onzè. Però, a més, el municipi disposa d'edificis modernistes i d'interès arquitectònic, que varen ser edificats en un moment de progrés i industrialització originat als voltants dels rius Ter i Freser.

 
Destaquem