L'Urgell m'agrada

 

El topònim de l'Urgell prové d'Urtx, que vol dir fonts abundoses. Aquest nom ve de l'antic comtat pirinenc, els titulars del qual deixaren el nom de la seva família en conquerir aquestes terres vers el segle XI. Les restes dels primers pobladors són peces de sílex de l'època del neolític i es troben a la vall del Corb, el Cercavins i la ribera del Sió.

  

  

  

  

L'Urgell està situat al bell mig de les Terres de Ponent, a la Depressió Central de Catalunya , amb una altura mitjana de 350 metres. Limita al nord amb la Noguera, al nord-est amb la Segarra, i a l'oest amb el Pla d'Urgell.

 

La situació de l'Urgell no forma cap conjunt homogeni, més aviat és una zona de transició entre les terres aspres i trencades de la Segarra i les planes de la ribera del Segre. S'hi diferencien clarament tres subcomarques molt delimitades. Al nord, la ribera del Sió, amb Agramunt com a població principal. La ribera d'Ondara, amb un paisatge segarrenc amb Tàrrega, com a centre destacat i capital comarcal, i a l'est, la plana de l'Urgell, amb Bellpuig, com a població important.

 

Una de les divisions clàssiques que distingeixen les zones urgellenques són les conques dels tres rius que hi ha: el Sió, el d'Ondara i el Corb. Els rius són menuts i es perden en algunes zones pels aiguamolls i les terres de reg. El Sió és el riu més cabalós i ple de vida. És l'únic que conserva la seva conca ben dibuixada i definida des que neix a les terres altes de la Segarra, fins que mor al riu Segre, prop de Balaguer.

 

A l'altre costat, trobem el riu d'Ondara, que és el més petit que travessa la comarca. La seva conca queda sovint desdibuixada per contínues filtracions i punts de surada que provoquen inundacions sobtades enmig de camins, cases o conreus. La ribera del riu Corb, a la banda sud de la comarca, és l'altra zona diferenciada. Aquest riu deu el seu nom a les múltiples giravoltes que fa i desfà al llarg del seu camí.

 

A l'interior de la comarca sobresurt la serra d'Almenara, de 459 m d'altitud, i també abunden els tossals arrodonits i els serrats allargats, generalment en direcció est-oest. Al nord trobem la serra de Montclar, de 470 m, i pel límit del sud hi ha la serra del Tallat a 787 m d'altitud. L'indret més prominent és el del Tossal Gros a 803 m al terme de Vallbona de les Monges. Prop de Guimerà ressalta la Bovera a 589 m.

 

El paisatge és molt suau i els relleus poc acusats, llevat els que formen la serra de Montclar al límit septentrional, la serra d'Almenara cap a l'interior i la serra del Tallat al sud, frontera natural amb la Conca de Barberà i les Garrigues.

 

La comarca de l'Urgell té 36.526 habitants i té un total de 579,7 km². L'agricultura és una de les principals fonts d'ingressos. Hi ha indicis que mostren que des de l'època neolítica els conreus s'havien concentrat en els espais fèrtils de les valls del Sió, del riu d'Ondara i el riu Corb. El blat, la civada, l'ordi, les oliveres, la vinya i els ametllers constituïren els conreus principals durant segles.

 

Passaren els anys i amb l'arribada del canal d'Urgell es transformaren les terres seques en terres riques i regades gràcies a l'aigua que portava. S'anaren introduint els conreus d'alfals, d'arbres fruiters com les pomeres, les pereres o presseguers i també peus de vinya americans. Els conreus de secà evolucionaren i milloraren la seva producció. La maquinària també ha canviat molt i ha suposat l'evolució de l'agricultura i els mètodes utilitzats.

 

La ramaderia va sorgir com un complement a l'agricultura i per cobrir les seves necessitats alimentàries. Més tard, del superàvit que tenien van començar a vendre-les i fer-ne grans explotacions. El canal Segarra Garrigues, que regarà una gran part de les terres de secà, ajudarà els ramaders d'aquella zona de la comarca a millorar la qualitat de les terres destinades a la ramaderia.

 

L'Urgell no ha estat mai una comarca molt industrial. Una de les activitats industrials més antigues és la dels teixidors. Avui dia les grans empreses es troben a les poblacions grans com Tàrrega, Bellpuig i Agramunt, als grans polígons industrials, on majoritàriament s'instal·len.

 

El sector serveis es concentra bàsicament en les poblacions més grans. Tàrrega ha destacat sempre en el sector serveis i la segueixen Agramunt i Bellpuig, que de mica en mica van agafant protagonisme en aquest sector.