Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
Telegram
Hi ha llocs que canvien completament segons l'hora del dia.
I la Costa Brava n'és probablement un dels exemples més bells del Mediterrani.
Abans que arribin els primers banyistes, abans que els camins de ronda s'omplin de caminants i abans que el sol escalfi les roques, el litoral empordanès ofereix un espectacle que costa descriure amb paraules.
És la llum del matí. Una llum suau, transparent, que encén els pins, transforma el mar en un mirall i converteix cada cala en un petit refugi de calma.
No és casualitat que alguns dels grans escriptors i artistes catalans quedessin fascinats per aquest paisatge.
🌅 El millor moment del dia
Si alguna vegada has vist sortir el sol des d'una cala de la Costa Brava, segurament entendràs per què aquest paisatge ha inspirat escriptors, pintors i fotògrafs durant generacions.
La llum que Josep Pla mai es va cansar de descriure
Si hi ha un escriptor que va convertir l'Empordà en literatura, aquest és Josep Pla.
Nascut a Palafrugell, va dedicar bona part de la seva obra a observar els paisatges de l'Empordà amb una precisió extraordinària.
Per a Pla, la llum no era només una característica del paisatge. Era gairebé una manera d'explicar el país.
El color del mar, els blancs de les cases, els camps, els núvols o la tramuntana prenien sentit gràcies a aquella claror tan característica que encara avui defineix aquest tram del Mediterrani.
Ferran Agulló i el naixement d'un nom
Però abans que la Costa Brava fos una destinació, va ser una mirada.
El periodista i escriptor Ferran Agulló va ser qui va popularitzar el nom de Costa Brava a començaments del segle XX per descriure aquest litoral abrupte, intens i ple de caràcter.
No parlava només d'una costa bonica. Parlava d'un paisatge amb força. D'una costa de roques, pins, penya-segats, cales amagades i mar obert.
Un paisatge on la llum no decora: mana.
📖 Literatura i paisatge
La Costa Brava no només ha inspirat novel·les i poemes. També ha marcat la mirada de pintors, fotògrafs i artistes que han intentat captar una llum considerada única al Mediterrani.
Mercè Rodoreda i el silenci de Romanyà
Mercè Rodoreda també va trobar inspiració molt a prop de la Costa Brava.
Durant anys va viure a Romanyà de la Selva, envoltada dels boscos de les Gavarres i no gaire lluny del mar.
Allà, el paisatge tenia una altra intensitat: més silenciosa, més interior, més amagada.
La llum no hi apareixia com un gran espectacle, sinó com una presència subtil que travessava arbres, jardins i records.
J. V. Foix i l'encant de Cadaqués
El poeta J. V. Foix va mantenir una estreta relació amb Cadaqués.
Les roques blanques, el mar transparent i la llum del Cap de Creus formen part de l'univers que va alimentar bona part de la seva obra.
Encara avui és fàcil entendre aquella fascinació simplement passejant pels carrers del poble quan tot just comença el dia.
Salvador Dalí: la llum que ho canviava tot
Per a Salvador Dalí, la llum de Portlligat era una matèria primera.
El pintor va convertir aquell racó del Cap de Creus en un dels centres del seu univers creatiu.
Les formes minerals del paisatge, les roques erosionades, el mar quiet i la transparència de l'aire van influir profundament en la seva manera de mirar i de pintar.
A Portlligat, la llum sembla netejar-ho tot. Els contorns són més precisos, les ombres més estranyes i el paisatge sembla a punt de convertir-se en somni.
La Costa Brava abans que desperti
Quan el dia encara no ha començat del tot, el mar sembla aturat.
Només se senten les onades, algun ocell i el vent entre els pins.
Les cales apareixen gairebé desertes i els primers rajos de sol pinten les roques amb tonalitats daurades.
És probablement la Costa Brava més autèntica.
💙 La mirada de Catalunya M'agrada
Hi ha moltes costes boniques al Mediterrani. Però poques tenen una llum capaç de convertir un simple matí en un record que dura tota la vida.
Per això, més que un paisatge, la Costa Brava és una manera de mirar el mar.
Una llum que continua emocionant generació rere generació
Han passat dècades des que Josep Pla, Mercè Rodoreda, J. V. Foix o Salvador Dalí van mirar aquests paisatges amb ulls d'artista.
Però hi ha una cosa que continua exactament igual.
Quan surt el sol sobre el Mediterrani, el litoral gironí es transforma durant uns minuts en un lloc gairebé màgic.
Potser és impossible explicar amb exactitud què té aquesta llum.
Potser és la transparència del mar.
Potser són els pins inclinats sobre les roques.
Potser és la tramuntana netejant l'horitzó.
O potser és simplement que hi ha paisatges que només es poden entendre quan els vius.
I la Costa Brava n'és un.
I tu?
Quina és la cala de la Costa Brava on has vist la sortida de sol més espectacular?
Explica'ns-ho als comentaris. Potser descobrim algun racó que encara ens queda per visitar. 💙