El Molino: la història del mític cabaret barceloní que va tornar a il·luminar el Paral·lel

Hi ha llocs que expliquen una ciutat sencera

Barcelona té monuments, places i edificis que formen part del seu paisatge més reconeixible.

Però hi ha espais que expliquen una altra història: la de la nit, la cultura popular, l'humor i la llibertat.

Un d'aquests llocs és El Molino.

Les seves famoses aspes vermelles s'han convertit en una de les imatges més icòniques del Paral·lel i en un símbol de la Barcelona més irreverent i vibrant.

Perquè El Molino no és només una sala d'espectacles.

És una part essencial de la memòria cultural de la ciutat.

Quan el Paral·lel era el Broadway barceloní

Per entendre què representa El Molino cal viatjar a una època en què el Paral·lel era el gran centre de l'espectacle popular de Barcelona.

Durant bona part del segle XX, aquesta avinguda concentrava teatres, cafès, sales de varietats, cabarets i locals on cada nit passava alguna cosa.

Era una Barcelona molt diferent de l'actual.

Una ciutat que sortia, reia, cantava i omplia els teatres.

En aquell ambient, El Molino es va convertir en una de les grans referències de la vida nocturna barcelonina.

Inspirat en el Moulin Rouge de París

Els orígens del local es remunten a finals del segle XIX.

Amb el temps, l'espai va adoptar una personalitat pròpia inspirada en els grans cabarets europeus, especialment en el famós Moulin Rouge parisenc.

Les característiques aspes vermelles es van convertir en el seu gran símbol visual.

Però la seva identitat anava molt més enllà de la façana.

El Molino representava:

• Humor
• Revista
• Música
• Transgressió
• Espectacle popular
• Llibertat creativa

L'escenari de les grans figures del Paral·lel

Al llarg de la seva història, per l'escenari d'El Molino hi han passat alguns dels noms més destacats de l'espectacle popular.

Entre les figures més recordades hi trobem:

• Bella Dorita
• Mary Santpere
• Josep Santpere
• Antonio Machín
• Raquel Meller
• Juanito Navarro

Especialment llegendària continua sent Bella Dorita, convertida en una de les grans icones del Paral·lel gràcies al seu carisma i a la seva capacitat única de connectar amb el públic.

L'humor que esquivava la censura

Una de les anècdotes més conegudes d'El Molino té a veure amb els anys de censura franquista.

Molts artistes aconseguien burlar els controls gràcies als dobles sentits, els jocs de paraules i una picardia que el públic entenia perfectament.

De vegades, les rialles explicaven més que els mateixos diàlegs.

Aquesta barreja de llibertat, humor i complicitat amb els espectadors va contribuir a convertir El Molino en un espai absolutament únic.

De les dificultats al renaixement

Com molts altres espais històrics, El Molino també va viure moments complicats.

Durant anys va perdre part de l'activitat que havia tingut durant les seves dècades més brillants.

Però la recuperació de l'edifici i la seva reobertura van permetre retornar-li part del protagonisme cultural que havia tingut històricament.

Avui continua sent un dels espais escènics més singulars de Barcelona.

El Molino avui

Actualment, El Molino combina la seva història amb una programació contemporània que inclou:

• Concerts
• Cabaret
• Monòlegs i humor
• Música en directe
• Espectacles escènics
• Experiències nocturnes

Tot plegat en una sala que manté l'atmosfera íntima i propera que sempre l'ha caracteritzat.

Aquesta combinació entre passat i present és precisament una de les claus del seu encant.

Un lloc imprescindible per entendre Barcelona

Parlar d'El Molino és parlar del Paral·lel.

És parlar de cabaret, de revista, de cultura popular i d'una ciutat que durant dècades va trobar en aquesta avinguda un dels seus grans espais de llibertat.

Per això, més que una sala d'espectacles, El Molino és avui un tros de la història de Barcelona.

Un d'aquells llocs que continuen explicant la ciutat millor que molts llibres.

Informació oficial

El Molino Barcelona:
https://www.elmolinobarcelona.com/