La nit que s'inaugurava la temporada 1893-1894 al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, el 7 de novembre de 1893, l'anarquista Santiago Salvador llençà dues bombes Orsini sobre la platea del teatre, de les quals només n'explotà una que causà una vintena de morts.
A finals del segle XIX, el Liceu era l'aparador social d'una burgesia que hi veia un espai refinat i prestigiós, mentre l'anarquisme, que s'havia apoderat dels moviments de revolta social de l'època, el veia com un dels símbols de l'oligarquia dominant.
L'atemptat commocionà la ciutat, i va costar anys recuperar la normalitat a les sales de teatre. El Liceu no va tornar a obrir fins al 18 de gener de 1894.