18 de gener: neix Francesc Betriu i Cabeceran

Amb el rellotge a les mans, ens submergim en la fascinant vida del cineasta Francesc Betriu Cabeceran, conegut també com a Paco Betriu, nascut a Organyà, Alt Urgell. Francesc Betriu va deixar un llegat impressionant al món del cinema i la televisió espanyols.

Betriu, nascut a Organyà el 18 de gener de 1940, va contribuir al món del cinema amb un estil únic, destacat pel to de comèdia negra durant el franquisme i la seva habilitat per adaptar obres literàries. La seva influència en la cinematografia catalana va ser fonamental, capturant l'essència de la dictadura, la Transició i les relacions entre cinema i literatura.

Francesc Betriu va començar la seva carrera estudiant Ciències Econòmiques i Polítiques, obtenint també una diplomatura en Sociologia. Va formar part de la prestigiosa "Escuela Oficial de Cinematografía (EOC)", on va aprendre de grans mestres com Berlanga, Borau, Saura i Sáenz d'Heredia. Aquesta base acadèmica li va permetre brillar com a ajudant de direcció i més tard com a productor, destacant en la producció independent de curtmetratges.

Betriu va traslladar el seu art a Barcelona amb pel·lícules com "Furia española" (1974), "La viuda andaluza" (1976) i "Los fieles sirvientes" (1980). Posteriorment, a un estil més acadèmic, va adaptar "La plaça del diamant" (1981) basada en la novel·la de Mercè Rodoreda, consolidant-se com un mestre de l'adaptació literària a la pantalla.

Després de l'èxit amb "La plaza del Diamante", Betriu va continuar la seva trajectòria amb "Playas y piscinas" (1981) i "Una pareja perfecta" (1998), adaptació de la novel·la de Miguel Delibes. Va tancar la seva carrera amb "El paraíso ya no es lo que era" (2000) i "La madre de mi marido" (2004).

Sense cap dubte, Francesc Betriu amb el seu riquíssim llegat cinematogràfic, ens convida a explorar Catalunya d'una manera única amb el seu talent adaptable a les lletres a la pantalla i la seva visió única de la comèdia han deixat una empremta indeleble.