16 de setembre: Catalunya aconseguia el domini .cat a Internet

El 16 de setembre de 2005, Catalunya i la llengua catalana aconseguien una fita insòlita a Internet. Aquell dia, la ICANN, l'organització responsable de coordinar el sistema mundial de dominis, aprovava definitivament la creació del domini .cat.

La decisió tenia una particularitat que convertiria el .cat en un domini pioner: no havia estat creat per representar un estat, sinó una comunitat lingüística i cultural.

Per primera vegada, una llengua i la cultura que s'expressava a través d'ella disposaven d'un domini propi a Internet.

Un domini per a la comunitat catalanoparlant

Quan pensem en els dominis d'Internet és habitual relacionar-los amb territoris. Espanya té el .es, França el .fr i Itàlia el .it.

Però el .cat va néixer amb una filosofia diferent.

No és un domini territorial ni està reservat exclusivament a persones, empreses o institucions situades a Catalunya. El seu objectiu és identificar a Internet la comunitat lingüística i cultural catalana.

Això significa que el poden utilitzar persones i organitzacions de qualsevol lloc del món sempre que el seu web tingui una vinculació amb la llengua i la cultura catalanes.

Una iniciativa nascuda de la societat civil

El camí fins a aconseguir el domini havia començat anys abans. L'impuls va sorgir de la societat civil i del món d'Internet, que veien en la xarxa una oportunitat per donar més visibilitat internacional a la llengua catalana.

El 2004 es va presentar formalment davant la ICANN la candidatura per crear el domini .cat. Al darrere hi havia l'Associació puntCAT i el suport de nombroses entitats, institucions, empreses i particulars.

La candidatura defensava una idea innovadora: que una comunitat unida per una llengua i una cultura també podia tenir identitat pròpia dins del sistema mundial de dominis.

16 de setembre de 2005: arriba el sí

Després de mesos de negociacions i d'avaluació de la candidatura, el 16 de setembre de 2005 la ICANN va anunciar l'aprovació del .cat.

El nou domini entrava dins la categoria dels dominis genèrics patrocinats i es convertia en el primer domini d'Internet destinat específicament a una comunitat lingüística i cultural.

La decisió va tenir ressò més enllà de Catalunya perquè obria una porta que fins aleshores no existia: Internet podia reconèixer comunitats que no coincidien necessàriament amb les fronteres d'un estat.

El primer web .cat

Després de l'aprovació encara calia posar en funcionament el nou domini. El procés es va completar durant els mesos següents i, a començaments de 2006, els primers dominis .cat van començar a ser una realitat.

Un dels moments simbòlics va arribar el 21 de desembre de 2005, quan es va activar nic.cat, el primer domini .cat operatiu.

Durant els primers mesos es va establir un període de registre progressiu perquè entitats vinculades a la promoció de la llengua i la cultura catalanes, institucions i titulars de determinades marques poguessin registrar els seus dominis abans de l'obertura general.

Una petita terminació amb un gran significat

Amb els anys, el .cat s'ha convertit en un element habitual del paisatge digital català. Mitjans de comunicació, administracions, entitats, empreses, projectes culturals i particulars l'han adoptat per identificar la seva vinculació amb la llengua catalana.

Però darrere d'aquestes tres lletres hi ha una història que va molt més enllà d'una adreça web.

L'aprovació del .cat demostrava que una comunitat lingüística podia tenir un espai propi i reconegut internacionalment dins d'Internet, independentment de les fronteres polítiques.

I tot va començar oficialment un 16 de setembre de 2005.