15 de novembre: Ens deixava Emili Pujol

El 15 de novembre de 1980 moria a Barcelona Emili Pujol i Vilarrubí. Nascut a la Granadella el 7 d'abril de 1886, va ser un important instrumentista de guitarra i viola de mà, musicòleg, pedagog i compositor català.

Propietari d'una tècnica depurada i d'una exquisida sensibilitat, va ser considerat un clàssic en la interpretació de les obres. Sempre preocupat per aconseguir la màxima puresa en el so, utilitzava únicament el tou dels dits en la pulsació, evitant d'aquesta manera les estridències que tant enlletgeixen algunes interpretacions.

El seu fraseig era proverbial en la seva eloqüència i capacitat expressiva, i va ser apreciat pels seus contemporanis com un dels intèrprets més complets i dotat de l'època. La seva tasca com a musicòleg va quedar reflectida en els seus estudis i edicions sobre la música dels violistes del Segle d'Or, en els que aplicà sempre el concepte de pràctica interpretativa amb criteris historicistes per reviure amb la màxima fidelitat la sonoritat, afinació i tècnica de la música antiga. Destaquen els seus treballs com a col·laborador a l'Institut Espanyol de Musicologia del Consell Superior d'Investigacions Científiques.

Com a compositor escrigué estudis i danses per a guitarra en els que es percep la influència de Tàrrega i de Llobet. Les seves obres són essencialment guitarrístiques que demanen gran tècnica instrumental, tot i que no falten també les obres amb component didàctic i les de caràcter etnogràfic.