13 de setembre: Naixia la Institució de les Lletres Catalanes

El 13 de setembre de 1937, en plena Guerra Civil, la Generalitat de Catalunya aprovava el decret de creació de l'Institut de les Lletres Catalanes, l'organisme que poques setmanes després adoptaria el nom que ha arribat fins als nostres dies: Institució de les Lletres Catalanes.

La situació difícilment podia ser més complicada. Catalunya vivia en guerra i, malgrat tot, es considerava necessari crear una institució dedicada específicament a protegir i impulsar la literatura catalana.

Una institució per assegurar el futur de les lletres catalanes

El decret fundacional definia una missió molt clara: estimular, fomentar i vetllar per la continuïtat, el millorament i l'expansió de la literatura catalana.

No es volia crear simplement una acadèmia. La voluntat era disposar d'un organisme actiu, capaç d'estimular la producció intel·lectual, facilitar-ne la publicació i contribuir a ampliar-ne la difusió.

El decret va ser aprovat el 13 de setembre i publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 16 de setembre de 1937. Inicialment l'organisme rebia el nom d'Institut de les Lletres Catalanes, però el 14 d'octubre d'aquell mateix any passaria a denominar-se Institució de les Lletres Catalanes.

Escriptors enmig de la guerra

La Institució va reunir alguns dels noms més destacats de la cultura catalana del moment. La presidència va recaure en Josep Pous i Pagès, amb Carles Riba com a vicepresident i Francesc Trabal com a secretari.

Al llarg de la seva primera etapa hi van estar vinculats una vintena d'escriptors de generacions i tendències diverses, units per la voluntat de mantenir viva la cultura catalana en unes circumstàncies extraordinàriament difícils.

Llibres que arribaven fins al front

Una de les iniciatives més singulars relacionades amb aquella mobilització cultural va ser el Servei de Biblioteques al Front.

Els llibres arribaven a soldats, hospitals, casernes i llocs de repòs. A començaments de 1938 funcionaven prop de 200 biblioteques i hi havia uns 45.000 llibres en circulació.

El seu símbol més recordat seria el bibliobús, un camió preparat per transportar milers de llibres. I acabaria protagonitzant una història ben diferent: el gener de 1939, amb la derrota republicana imminent, serviria perquè diversos escriptors abandonessin Barcelona camí de l'exili.

De Rodoreda a Rovira i Virgili

La Institució no es limitava a les biblioteques. També promovia premis, activitats literàries i publicacions.

La seva secció editorial va publicar obres d'autors com Carles Riba, Mercè Rodoreda, Antoni Rovira i Virgili o Ferran Soldevila, entre d'altres, i va donar suport a la Revista de Catalunya.

La primera Institució va tenir, però, una vida molt curta. La seva última reunió va tenir lloc el 27 de gener de 1939 al Mas Perxés, a Agullana, poc abans que els seus membres travessessin la frontera francesa.

Cinquanta anys després, tornava a néixer

La història de la Institució quedaria interrompuda durant dècades. No seria fins al 1987 que el Parlament de Catalunya recuperaria la Institució de les Lletres Catalanes.

La nova entitat reprenia així el llegat d'aquell organisme creat mig segle abans i tornava a situar al centre una idea que ja apareixia en aquell decret de 1937: promoure la creació literària en català i contribuir a donar-la a conèixer.

Avui, gairebé noranta anys després d'aquell 13 de setembre, la Institució continua formant part de l'ecosistema cultural català.