És temps de raïm

 

 

Sí, comença el setembre i arriba el temps del raïm (amb dièresi!), el fruit del cep o de la parra, format per un conjunt de baies sucoses i rodones.

 

També podem dir carroll, gotim o abegot al penjoll de raïm; especialment el raïm tardà, que els veremadors deixen al cep perquè encara no és madur: I encara podríem sentir algú per Tortosa que exclamés: A carrolls! (a glopades).

 

Però si volem menjar un penjoll de raïms hem de dir un carràs.

 

I si parem l'orella, entre els grans podrem escoltar frases com:

• Mig figa mig raïm: així així, ni bé ni malament.
• La vinya de Sant Joatxim, molta planta i poc raïm: es diu referint-se a una cosa de molt bon aspecte però d'escassa valor.
• Quan no són figues, són raïms: es diu d'una successió de molèsties o preocupacions de divers caràcter, però que totes fan patir.
• No té vinya, i ven raïms: es refereix a les persones que gasten més diners dels que el seu estat o posició social els permet.
• El raïm li diu al vi: Vine cap ací, cosí: es diu referint-se a coses que són anàlogues o que lògicament han d'anar plegades.