Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
Telegram
Hi ha paisatges que s'expliquen mirant-los.
I n'hi ha d'altres que només s'acaben d'entendre quan t'asseus a taula.
La Costa Brava és un d'aquests llocs.
Perquè aquest litoral no és només una successió de cales, penya-segats, pins i pobles mariners.
És també una manera de cuinar.
Una manera de compartir.
Una manera d'entendre el producte.
I, sobretot, una manera de relacionar-se amb el territori.
Potser per això la cuina empordanesa continua emocionant tant.
Perquè abans de convertir-se en gastronomia va ser vida quotidiana.
Va ser necessitat.
Va ser ofici.
Va ser paisatge.
💙 Especial Costa Brava
Aquest reportatge forma part de l'Especial Costa Brava de Catalunya M'agrada, una sèrie que explica aquest territori a través del seu patrimoni, la seva història, els seus paisatges i la seva gastronomia.
Una cuina nascuda entre el mar i la terra
Hi ha poques cuines al Mediterrani tan profundament lligades al seu paisatge com la de l'Empordà.
Aquí, el mar mai ha estat lluny dels camps.
Ni els pescadors dels pagesos.
En pocs quilòmetres conviuen les barques que entren cada matinada als ports de Palamós o Roses amb els arrossars de Pals, les oliveres, les vinyes i els horts que dibuixen l'interior.
Aquesta proximitat va crear una manera de cuinar absolutament singular.
Una cuina que no entén fronteres entre el mar i la terra.
Que combina productes que, en altres indrets, mai no haurien coincidit en un mateix plat.
I que ha convertit aquesta barreja en un dels grans símbols gastronòmics de Catalunya.
Abans dels restaurants hi havia les llars
Quan avui pensem en la Costa Brava és fàcil imaginar restaurants reconeguts internacionalment.
Però aquesta història va començar molt abans.
La cuina empordanesa no va néixer als restaurants.
Va néixer a les cases.
A les tavernes.
A les barques.
Als masos.
Era una cuina d'aprofitament.
Una cuina feta amb allò que donava cada temporada.
Els pescadors aprofitaven el peix que no es podia vendre.
Els pagesos cuinaven amb el que oferia la terra.
I així, gairebé sense adonar-se'n, va anar construint-se una de les identitats culinàries més riques del país.
🍽 Sabies que...?
La cuina de mar i muntanya és considerada una de les aportacions més originals de la gastronomia catalana i és especialment representativa de l'Empordà, on la proximitat entre la costa i l'interior va afavorir aquesta combinació de productes.
Mar i muntanya: una manera d'entendre el país
Poques expressions expliquen tan bé l'Empordà com aquestes tres paraules.
Mar i muntanya.
No és una recepta.
No és un plat.
És una filosofia.
Pollastre amb escamarlans.
Mandonguilles amb sípia.
Conill amb gambes.
Són plats que poden sorprendre qui els descobreix per primera vegada.
Però aquí mai no han estat extravagàncies.
Eren la manera més natural de cuinar.
La conseqüència directa d'un territori on la mar i els camps sempre han viscut molt a prop.
El producte és el veritable protagonista
Hi ha una idea que es repeteix una vegada i una altra quan es parla de la cuina empordanesa.
El producte ho és tot.
No cal disfressar-lo.
No cal complicar-lo.
Només cal respectar-lo.
Les gambes de Palamós.
Les anxoves de l'Escala.
L'arròs de Pals.
Els vins de la DO Empordà.
L'oli.
Els eriçons de mar.
Les verdures dels horts.
Tots formen part d'un mateix relat.
El d'un territori que continua vivint molt pendent del calendari, de les estacions i del mar.
💙 La mirada de Catalunya M'agrada
La cuina de la Costa Brava no busca impressionar.
Primer va alimentar pescadors i pagesos.
Després va conquistar alguns dels millors restaurants del món.
Josep Pla ja ho havia entès
Si hi ha un escriptor que va saber explicar aquesta cuina, aquest és Josep Pla.
Al seu llibre El que hem menjat, l'autor de Palafrugell descriu receptes, fondes, productes i maneres de cuinar que formen part de la memòria gastronòmica del país.
Pla no parlava només de menjar.
Parlava de cultura.
De paisatge.
D'identitat.
Perquè sabia que un territori també s'explica a través dels seus plats.
Quan la Costa Brava va canviar la gastronomia mundial
La història no es va aturar en la tradició.
Des de Cala Montjoi, Ferran Adrià i elBulli van revolucionar la cuina contemporània i van situar la Costa Brava al centre del mapa gastronòmic mundial.
Aquella revolució va ser possible perquè darrere hi havia un territori amb una cultura culinària profundament arrelada.
La innovació no va substituir la tradició.
Va créixer damunt seu.
Una cuina que continua explicant un paisatge
Potser aquest és el gran secret.
La gastronomia de la Costa Brava no és famosa només perquè sigui bona.
Ho és perquè explica un territori.
Cada plat parla del vent.
Del mar.
De les collites.
Dels pescadors.
Dels pagesos.
De les estacions.
I d'una manera d'entendre la vida que encara avui continua molt present.
📚 El rigor de Catalunya M'agrada
Aquest reportatge s'ha elaborat a partir de fonts de la Fundació Alícia, l'Institut Català de la Cuina i la Cultura Gastronòmica, el Museu de la Pesca de Palamós, la DO Empordà, la Fundació Josep Pla i l'Inventari del Patrimoni Culinari Català.
Per entendre la Costa Brava, primer cal seure a taula
Quan acabes un àpat davant del Mediterrani és fàcil pensar que tot comença al plat.
Però no és així.
Tot comença molt abans.
Comença a la mar.
Als camps.
Als ports.
A les vinyes.
Als horts.
I acaba reunint-se al voltant d'una taula.
Potser per això la cuina empordanesa emociona tant.
Perquè, en realitat, no només alimenta.
També explica la història d'un paisatge.