Milos: la nostra ruta per una de les illes més espectaculars de Grècia

Hi ha illes que compleixen les expectatives i n'hi ha que les superen. Milos va ser una de les grans sorpreses del nostre viatge per les Cíclades. Hi vam passar cinc dies i, quan va arribar el moment de marxar, la sensació era clara: ens hi hauríem pogut quedar quatre o cinc dies més.

No perquè ens haguessin quedat quatre monuments per visitar, sinó perquè Milos és una illa que convida a explorar. A agafar el cotxe, abandonar les carreteres principals, buscar una platja que gairebé no surt als mapes, arribar a un poble de pescadors, dinar davant del mar o descobrir que darrere d'una muntanya blanca n'apareix una de vermella.

Si haguéssim de definir Milos amb una sola paraula, probablement seria diversitat.

Una illa que sembla moltes illes diferents

Milos és d'origen volcànic i això explica bona part dels paisatges que la fan tan especial. En pocs quilòmetres passes de formacions completament blanques a penya-segats vermellosos, platges de còdols, petites cales turqueses i zones que semblen literalment d'un altre planeta.

I no és només una qüestió estètica. El subsol ha condicionat la història de Milos durant mil·lennis. L'obsidiana de l'illa ja s'explotava durant el Neolític per fabricar eines i armes i es comercialitzava per diferents punts de l'Egeu. Encara avui Milos manté una important activitat minera.

Aquesta geologia és una de les raons per les quals recórrer l'illa resulta tan sorprenent: el paisatge canvia constantment.

Sarakiniko: començar el viatge a la Lluna

El nostre primer gran impacte va ser Sarakiniko.

És probablement el paisatge més conegut de Milos i, malgrat haver-lo vist moltes vegades en fotografies abans del viatge, arribar-hi continua impressionant. Les enormes formacions blanques modelades per l'erosió contrasten amb el blau intens de l'Egeu i creen aquell famós paisatge lunar que ha convertit Sarakiniko en una de les imatges més recognoscibles de l'illa.

El consell és senzill: no us limiteu a fer la fotografia. Camineu per les formacions, exploreu la costa i dediqueu-hi una estona.

Mandrakia: una de les primeres postals de Milos

Des de Sarakiniko vam continuar fins a Mandrakia, un petit nucli de pescadors construït literalment al costat del mar.

Aquí comencen a aparèixer unes construccions que veurem repetidament durant el viatge: les petites cases i refugis de pescadors excavats o construïts arran d'aigua, amb portes de colors.

Mandrakia és petit. I precisament aquesta és la gràcia.

Barques, cases blanques, portes blaves, pops assecant-se al sol i el mar al davant.

I aquí vam fer també una de les nostres parades gastronòmiques del viatge: Medusa, una taverna davant del mar ideal per combinar amb la visita a Mandrakia.

Per descobrir Milos, nosaltres tornaríem a llogar un 4x4

Aquesta és una de les recomanacions més personals que podem donar després d'haver recorregut l'illa: nosaltres tornaríem a triar un 4x4.

Milos té una xarxa principal de carreteres fàcil de recórrer, però una part important de la gràcia de l'illa apareix quan comences a sortir-ne. Especialment a l'oest hi ha pistes sense asfaltar i accessos pels quals les companyies de lloguer poden establir restriccions.

Per això és important comprovar sempre les condicions de l'empresa amb què llogueu el vehicle. En el nostre cas, disposar d'un vehicle adequat ens va permetre explorar una Milos molt més salvatge.

L'oest de Milos: quan desapareix gairebé tothom

Un dels dies que més recordem va ser precisament el que vam dedicar a recórrer la part occidental de l'illa.

Aquí Milos canvia completament. Hi ha menys construccions, menys trànsit i molts trams en què el paisatge domina absolutament tot.

És també on entens millor la relació de Milos amb la mineria. L'illa ha explotat els seus recursos minerals durant mil·lennis i encara avui s'hi extreuen, entre d'altres, bentonita, perlita, pozzolana i caolí.

Una bona manera d'entendre aquesta història és visitar el Milos Mining Museum, a Adamas, però conduint per determinades zones de l'illa aquesta realitat geològica ja és perfectament visible en el paisatge.

Embourios: arribar-hi també forma part de l'experiència

Durant aquesta ruta vam arribar fins a Embourios, en una zona molt més tranquil·la de l'illa.

Allà vam parar a menjar en una taverna pràcticament davant del mar.

No era un restaurant sofisticat ni ho necessitava. Taules davant de l'aigua, plats grecs, vi i aquella sensació d'haver arribat a un racó de l'illa que molta gent que visita Milos durant dos dies probablement no arribarà a conèixer.

Aquest tipus de moments van acabar sent una part important del viatge.

Plaka i una posta de sol que justifica la visita

Al vespre vam pujar fins a Plaka, la capital de Milos.

Cases blanques, carrerons estrets, petites esglésies i una situació elevada que converteix el poble en un dels grans punts de l'illa per veure pondre's el sol.

I sí: aquí la posta de sol és realment espectacular.

El sol desapareix darrere les illes de l'Egeu mentre les façanes blanques comencen a perdre la llum. És un d'aquells llocs on val la pena arribar amb temps, caminar sense gaire objectiu i buscar un racó des d'on esperar el capvespre.

Firopotamos i Plathiena: el Milos que imaginem abans d'arribar

Un altre dia el vam dedicar a Firopotamos i Plathiena.

Firopotamos és una petita badia protegida, amb cases de pescadors pràcticament damunt l'aigua i una església blanca presidint el conjunt. És una de les imatges que millor resumeixen l'estètica de les Cíclades.

Plathiena, en canvi, ens va servir per continuar descobrint aquesta costa nord plena de petites platges i racons on passar unes hores sense necessitat de fer res més.

El Teatre Antic i la història de l'Afrodita de Milos

Milos no és només platges.

Molt a prop de Klima es conserva el Teatre Antic de Milos, integrat en un paisatge espectacular sobre el mar.

I aquesta zona està inevitablement relacionada amb l'obra que ha fet mundialment famós el nom de l'illa: l'Afrodita de Milos, més coneguda com la Venus de Milo, descoberta a l'illa l'any 1820 i conservada actualment al Museu del Louvre de París.

La visita permet incorporar una mica d'història a una jornada que pot acabar, pocs minuts després, en un dels llocs més fotogènics de Milos.

Klima: esperar que caigui el sol davant del mar

Klima és probablement el poble de pescadors més conegut de Milos.

Les seves construccions arran d'aigua, amb portes i balcons de colors, formen una estreta franja entre la muntanya i el mar.

Nosaltres hi vam arribar a última hora de la tarda i va ser un encert.

A mesura que baixa el sol, el poble canvia completament. Les façanes agafen una llum més càlida i el mar queda pràcticament davant dels peus.

Si podeu, feu coincidir Klima amb el capvespre.

Papafragas i Pollonia

L'endemà vam continuar cap al nord-est.

La primera parada va ser Papafragas, una estreta entrada de mar encaixonada entre parets de roca que torna a demostrar fins a quin punt la geologia determina el paisatge de Milos.

Després vam continuar fins a Pollonia, un dels nuclis més agradables de l'illa per passejar i parar a menjar davant del mar.

Aquí vam fer exactament això: peix, producte mediterrani i una taula amb l'Egeu al davant.

Kastanas: una altra Milos completament diferent

La mateixa tarda vam arribar fins a Kastanas Beach.

I novament semblava que haguéssim canviat d'illa.

Roques de colors, còdols, parets minerals i una costa molt menys domesticada. És un bon exemple del que més ens va agradar de Milos: no totes les seves platges s'assemblen.

N'hi ha de blanques, vermelloses, rocoses, protegides, obertes al vent, accessibles fàcilment i d'altres que exigeixen una mica més d'aventura.

El dia que vam agafar una barca i vam marxar cap a Kleftiko

I encara ens faltava una de les millors experiències del viatge.

Vam llogar una petita barca que es podia conduir sense llicència a la zona de Provatas i vam sortir a navegar per la costa sud de Milos en direcció a Kleftiko.

Conduir nosaltres mateixos, anar aturant-nos en petites cales, banyar-nos quan ens venia de gust i veure la costa des del mar va convertir aquell dia en un dels millors de tot el viatge.

I al final apareix Kleftiko.

Penya-segats blancs, arcs naturals, coves i una aigua transparent que converteixen aquest antic refugi natural de la costa sud-occidental en un dels paisatges imprescindibles de Milos.

Nosaltres vam fer aquesta experiència pel nostre compte amb una empresa local. Si voleu fer una experiència semblant i preferiu portar vosaltres mateixos la barca, a GetYourGuide hi ha una opció de barca autònoma sense llicència amb ruta cap a Kleftiko.

Consulta disponibilitat i preus de la barca sense llicència fins a Kleftiko

Important: no és la mateixa empresa amb què vam navegar nosaltres, sinó una alternativa reservable per fer una experiència similar. Les rutes i la possibilitat de navegar fins a determinades zones depenen de les condicions marítimes i de les normes de cada operador.

I si no voleu conduir la barca?

Hi ha una alternativa molt més còmoda: fer l'excursió amb patró.

Una de les opcions més interessants combina Milos i Polyaigos en una jornada de navegació, amb parades per banyar-se i dinar a bord.

Consulta l'excursió en veler per Milos i Polyaigos

Menjar també forma part del viatge

Una altra de les coses que ens va sorprendre positivament de Milos va ser la gastronomia.

Durant cinc dies vam combinar tavernes tradicionals davant del mar amb restaurants més elaborats.

Entre els llocs que formarien part de la nostra ruta hi ha Medusa, a Mandrakia; la taverna d'Embourios, perfecta durant la ruta per l'oest; i Psaravolada Restaurant, on vam sopar després del nostre dia de navegació.

Però probablement el millor consell és no obsessionar-se a tenir tots els restaurants reservats abans de viatjar. Una part del plaer de Milos és arribar a un poble, veure una taverna davant del mar i decidir quedar-s'hi.

La nostra ruta de 5 dies per Milos

Si haguéssim de repetir exactament el viatge, aquesta seria una molt bona base:

Dia 1: Sarakiniko + Mandrakia + Medusa.

Dia 2: ruta per l'oest de Milos + Embourios + posta de sol a Plaka.

Dia 3: Firopotamos + Plathiena + Teatre Antic + capvespre a Klima.

Dia 4: Papafragas + Pollonia + Kastanas Beach.

Dia 5: Provatas + ruta amb barca fins a Kleftiko + sopar a Psaravolada.

És una ruta intensa però sense necessitat de córrer.

I tot i així ens van quedar llocs pendents.

Quants dies dedicaríem a Milos?

Cinc dies ens semblen un mínim fantàstic si realment voleu descobrir l'illa.

Amb tres dies podeu veure els imprescindibles. Amb quatre o cinc comenceu a entendre Milos. I si disposeu d'una setmana, difícilment us avorrireu.

Nosaltres hi vam estar cinc dies.

Ens n'hi hauríem quedat quatre o cinc més.

On allotjar-se a Milos

Nosaltres vam preferir allotjar-nos fora dels nuclis més concorreguts i utilitzar el vehicle per moure'ns per l'illa. Si voleu fer una ruta semblant, tenir cotxe facilita molt les coses.

Adamas és pràctic pel port i pels serveis; Pollonia és una alternativa agradable si busqueu un ambient més tranquil; i les zones del sud permeten estar més a prop d'algunes platges i viure una Milos més pausada.

Milos, tornaríem?

Sense dubtar-ho.

No només per Sarakiniko. Ni per Kleftiko. Ni per Klima.

Tornaríem perquè Milos conserva aquella sensació que cada matí pots sortir sense saber exactament què trobaràs.

Una carretera de terra que acaba davant del mar. Una muntanya d'un color impossible. Una taverna amb quatre taules. Una platja pràcticament buida. Un poble de pescadors. Una barca i una costa que només pots descobrir des de l'aigua.

Hi ha destinacions que visites.

Milos és de les que explores.

Aquest article forma part de Catalans pel món, la sèrie de Catalunya M'agrada en què recorrem destinacions que hem visitat i expliquem què hi faríem després d'haver-les conegut.