Sant Medir (i la llegenda de les faves)

Aquest dimarts, 3 de març, és festa grossa a Sant Cugat del Vallès, la vila de Gràcia, i altres districtes de Barcelona. I és que aquest dia se celebra la festivitat de Sant Medir. Una festa que, cada any, aplega milers de persones a l'ermita de Sant Medir, al cor de la serra de Collserola, om se celebra el tradicional Aplec de Sant Medir. Enguany, però, la celebració és atípica, ja que les restriccions per la pesta porcina africana fa que no sigui possible realitzar activitats dins del parc.

A Sant Cugat del Vallès, on Sant Medir és copatró de la ciutat, per exemple, s'ha substituit l'Aplec per una festa popular al centre de la ciutat. Amb tot, no volem deixar de parlar d'aquesta tradició que, en condicions de normalitat, aplega una trentena les colles a l'ermita.

L'origen de l'Aplec

L'origen d'aquest aplec cal buscar-lo l'any 1828 quan Josep Vidal i Granés, qui seria el fundador de la primera colla de Sant Medir i propietari d'un forn al carrer Gran de Gràcia, va prometre al sant, de qui n'era molt devot, que si millorava el seu estat de salut, cada 3 de març, festivitat de Sant Medir, aniria a l'ermita tocant un sac de gemecs a sobre un cavall alhora que anunciava pel barri la seva prometença.

Dos anys més tard, trobant-se millor, va fer la seva primera sortida a Sant Medir, acompanyat per familiars i amics. Un romiatge que va anar creixent amb els anys, sent l'origen de les múltiples colles que actualment participen de l'aplec.

sant medir

L'ermita de Sant Medir

L'Ermita de Sant Medir, al terme municipal de Sant Cugat del Vallès, es troba a prop de l'antic camí romà d'Ègara (Terrassa) a Barcino (Barcelona) que -passant per Castrum Octavianum (Sant Cugat)- entrava a la serra de Collserola per la vall de Gausac (o vall de Sant Medir).

Es tracta d'una construcció romànica de caràcter tradicional. S'alça una planta rectangular de 8,8 x 7,3 metres i la sagristia es troba en un annex a l'ala esquerra. Coronant l'entrada de l'ermita es troba un campanar d'espadanya amb dues campanes. El seu interior és format per una volta de canó i compta amb un cor al qual s'accedeix per una escala de caragol.

Del seu manteniment se n'ocupa la Penya Regalèssia, un grup d'homes de Sant Cugat, amics de la infància, i entusiastes del patrimoni cultural del poble, que durant anys s'han encarregat del manteniment i cura de l'ermita.

La llegenda de les faves

Tal com explica la llegenda, Medir era un bon pagès que visqué cap a l'any 303, època en la qual Dioclecià va dirigir una persecució brutal sobre els cristians. El Bisbe Sever, davant d'aquesta persecució va fugir cap a Barcelona, i sent perseguit constantment pels romans, va decidir dirigir-se cap a Sant Cugat del Vallès. Pel camí, es va trobar en Medir, qui estava plantant faves.

El bisbe li va explicar al pagès per què fugia, i li va demanar que, si algú preguntava per ell, digués la veritat: que mentre plantava faves, el bisbe havia passat per allí. Quan el bisbe ja havia marxat, les faves començaren a créixer i florir de manera miraculosa.

Al cap d'una estona, els romans van arribar fins on estava Medir, i li van preguntar pel bisbe, però no es van creure la història que els va explicar Medir. Un cop havien capturat el bisbe, van tornar a buscar en Medir, els empresonaren a tots dos, i els van martiritzar fins a la mort.