Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
Telegram
Avui és un dels paisatges més fotografiats de Catalunya. Un símbol espiritual, cultural i natural del país. Però fa més de cent anys, Montserrat també va tenir una altra vida: la de gran estrella de cinema.
Molt abans que existissin les plataformes digitals, els efectes especials o els grans estudis de Hollywood, les agulles de Montserrat ja captivaven directors, productors i espectadors.
La seva silueta inconfusible, els seus penya-segats impossibles i l'atmosfera gairebé màgica que desprèn la muntanya la van convertir en un dels escenaris més espectaculars del cinema mut català.
🎬 La història que no sabies
Abans de Netflix, abans de les grans plataformes i abans que Barcelona fos una ciutat de rodatges internacionals, Montserrat ja era un plató de cinema.
Aquesta història fascinant ha estat reconstruïda gràcies a una investigació de l'estudiós berguedà Josep Cunill, publicada a Regió7, que recupera un episodi gairebé oblidat de la història del cinema a Catalunya.
Però la gran novetat d'aquesta història no és només que Montserrat servís de decorat. Segons destaca el mateix Josep Cunill, aquelles pel·lícules formaven part d'una idea molt més ambiciosa: utilitzar el cinema per promocionar els paisatges i els llocs de Catalunya al món.
No es tractava només de fer cinema. Es tractava també de mostrar Catalunya.
Una muntanya que semblava creada per al cinema
Montserrat ha despertat fascinació des de fa segles.
Poetes, excursionistes, naturalistes, artistes i pelegrins han trobat en aquesta muntanya una font inesgotable d'inspiració. Les seves formes úniques han alimentat llegendes, pintures, fotografies i relats de tota mena.
Però a principis del segle XX, aquelles roques tan singulars també van captivar els pioners del cinema català.
Quan el setè art tot just començava a caminar, els directors buscaven escenaris espectaculars que aportessin personalitat i força visual a les seves produccions. I pocs indrets podien competir amb Montserrat.
Les seves parets abruptes, els seus camins misteriosos i la presència imponent del monestir oferien una escenografia natural que cap estudi podia reproduir.
📌 La gran clau
Studio Films no només volia aprofitar Montserrat com a paisatge espectacular. Volia que els escenaris catalans fossin reconeixibles i viatgessin amb les pel·lícules. Era una manera pionera de promocionar Catalunya a través del cinema.
La pel·lícula que va convertir Montserrat en protagonista
L'any 1916, la productora barcelonina Studio Films va estrenar una pel·lícula que avui forma part de la història del cinema català: La loca del Monasterio.
Dirigida per Domènec Ceret, amb la col·laboració tècnica de Joan Solà i Alfred Fontanals, la producció va aprofitar Montserrat no només com a decorat, sinó com un autèntic personatge de la història.
La premsa de l'època va destacar precisament aquest aspecte. La revista Vida Gráfica felicitava Studio Films per haver escollit Montserrat com a plató i descrivia la muntanya com "la més bella decoració rocosa del món".
No era una exageració.
En una època en què els efectes especials pràcticament no existien, la natura es convertia en el millor aliat dels cineastes.
I Montserrat era insuperable.
🎥 Cinema i país
La tria de Montserrat no era casual. Formava part d'una voluntat clara: donar a les pel·lícules un caràcter propi i mostrar paisatges catalans capaços d'impressionar el públic de dins i fora del país.
Una història de segrests, misteris i emocions
La trama de La loca del Monasterio tenia tots els ingredients que agradaven al públic de l'època.
La protagonista, Marta, vivia amb la seva filla Clara als peus de Montserrat fins que la nena era segrestada per una banda de delinqüents.
El dolor era tan gran que Marta acabava perdent la raó i es convertia en la "boja del monestir".
Quinze anys després, una història plena d'herències, assassinats, secrets i revelacions acabava reunint mare i filla.
Avui pot semblar un argument melodramàtic, però en aquell moment va captivar milers d'espectadors.
La combinació de drama, misteri, paisatge i emoció va convertir la pel·lícula en un dels grans èxits del cinema mut català.
Un projecte per ensenyar Catalunya al món
Aquesta és probablement la part més moderna i sorprenent de tota la història.
Studio Films no només volia produir pel·lícules populars. També volia donar un caràcter autòcton a les seves produccions i utilitzar-les per mostrar els paisatges, les ciutats i els racons de Catalunya.
Montserrat, Tossa de Mar, Barcelona o la Costa Brava no eren simples fons de pantalla. Eren part essencial del relat.
En el cas de La loca del Monasterio, la muntanya no només donava bellesa visual a la pel·lícula. També projectava una imatge poderosa de Catalunya: misteriosa, monumental, reconeixible i carregada de simbolisme.
🌍 Una idea avançada al seu temps
Avui parlaríem de promoció territorial, marca de país o turisme cinematogràfic. Però fa més de cent anys, Studio Films ja estava fent una cosa semblant: portar Catalunya a les pantalles del món.
Un èxit que va arribar molt més lluny de Catalunya
Potser el més sorprenent és que La loca del Monasterio no va ser només un èxit local.
Després de la seva estrena a Barcelona, la pel·lícula es va projectar en nombrosos cinemes de Catalunya i de la resta de l'Estat. Però també va travessar oceans.
Segons la documentació recuperada per Josep Cunill, la cinta va arribar a diversos països d'Amèrica Llatina i fins i tot a les Filipines.
🌍 Montserrat al món
Fa més de cent anys, espectadors de l'altra punta del planeta ja contemplaven les agulles de Montserrat a través de la pantalla.
En certa manera, Montserrat es convertia en una ambaixadora internacional de Catalunya molt abans de l'era d'internet.
Les primeres estrelles del cinema català
La pel·lícula també va contribuir a consolidar algunes de les primeres grans figures femenines del cinema català.
Entre les protagonistes hi havia noms com Lola París, Elena Jordi i Tina Jordi, actrius que van assolir una enorme popularitat durant els anys daurats del cinema mut català.
Especialment destacada va ser Elena Jordi, considerada avui una de les pioneres del cinema català i una de les primeres dones directores de cinema de l'Estat.
Studio Films va entendre molt aviat que el cinema necessitava cares pròpies, estrelles reconeixibles i paisatges capaços d'emocionar.
I Montserrat ho tenia tot.
La segona aventura: La herencia del diablo
L'èxit de La loca del Monasterio va ser tan important que Studio Films va decidir produir una continuació.
L'any 1917 arribava La herencia del diablo, una nova aventura que tornava a utilitzar Montserrat com a escenari principal, combinant-lo amb localitzacions de Barcelona i la Costa Brava.
La pel·lícula ampliava la història original amb noves intrigues familiars, herències milionàries, persecucions i misteris.
Era l'equivalent als grans serials cinematogràfics de l'època.
Studio Films, la productora que va portar Montserrat al món
Darrere d'aquell fenomen hi havia Studio Films, una de les productores més importants de la Barcelona cinematogràfica de principis del segle XX.
Fundada l'any 1915 per Joan Solà i Mestres i Alfred Fontanals i Sala, la companyia va apostar per un cinema popular però amb una forta identitat catalana.
Els seus responsables entenien que les pel·lícules també podien servir per mostrar al món els paisatges, les ciutats i la cultura del país.
🎥 Una productora amb ambició internacional
Studio Films va tenir representants a París, Londres, Milà, Nova York, Buenos Aires, Mèxic i Egipte. A través de les seves pel·lícules, Montserrat va arribar a públics molt llunyans.
A través de les seves produccions, milers d'espectadors van descobrir indrets de Catalunya sense haver-los visitat mai.
I entre tots ells, cap era tan espectacular com Montserrat.
Quan la muntanya més famosa de Catalunya va ser una estrella de cinema
Avui, quan observem les agulles de Montserrat des del monestir o des d'algun dels seus miradors, és difícil imaginar que aquestes mateixes roques van servir de decorat per a algunes de les pel·lícules més populars del cinema mut català.
Però va ser així.
Molt abans dels grans estudis, dels efectes digitals i de les plataformes de streaming, Montserrat ja omplia pantalles.
I durant uns anys, la muntanya més emblemàtica de Catalunya va viure una segona vida inesperada: la d'autèntica estrella de cinema.
Però sobretot va ser una cosa encara més interessant: un dels primers grans exemples de com el cinema podia servir per explicar Catalunya al món.
📚 Fonts
Article elaborat a partir de la investigació de Josep Cunill, publicada a Regió7, i de la documentació històrica citada per l'autor, incloent referències a Palmira González, Miquel Porter-Moix i publicacions de l'època com Vida Gráfica, Arte y Cinematografía, El Diluvio i La Publicidad.