Què commemorem l'1 de maig?

El primer de maig és el Dia Internacional dels Treballadors

Aquest dilluns, 1 de maig, i com cada primer dia d'aquest mes, es commemora el Dia Internacional dels Treballadors. Una jornada reivindicativa del moviment obrer mundial, que també se celebra a Catalunya. Una jornada de lluita pels drets dels treballadors que es va establir al congrés obrer socialista celebrat a París el 1889.

Va ser allí on es va decidir, en homenatge als Màrtirs de Chicago, treballadors anarquistes executats als EUA acusats dels fets de Haymarket, l'1 de maig seria el dia de protesta i reclamacions obreres. En aquell moment, la gran reivindicació que s'establí fou la jornada de 8 hores. La vaga era l'instrument que es decidí d'emprar cada 1 de maig per forçar la patronal i els Estats liberals a acceptar la jornada de 8 hores.

La campanya tingué molt d'èxit i, a poc a poc, prengué importància i es consolidà com a jornada de lluita de tot el moviment obrer mundial, més enllà de les tendències i faccions ideològiques.

Per què se celebra l'1 de maig?

Els fets que van donar lloc a aquesta celebració estan contextualitzats en els inicis de la Revolució Industrial en els Estats Units. Una de les reivindicacions bàsiques dels treballadors era la jornada de vuit hores. L'1 de maig de 1886, 200.000 treballadors van iniciar la vaga mentre que altres 200.000 obtenien aquesta conquesta amb la simple amenaça d'atur.

Chicago, on les condicions dels treballadors eren molt pitjor que en altres ciutats del país, les mobilitzacions van seguir els dies 2 i 3 de maig. L'única fàbrica que treballava era la fàbrica de maquinària agrícola McCormick que estava en vaga des del 16 de febrer perquè volien descomptar als obrers una quantitat dels seus salaris per a la construcció d'una església. La producció es mantenia a força d'esquirols. El dia 2, la policia havia dissolt violentament una manifestació de més de 50.000 persones i el dia 3 se celebrava una concentració al davant de les portes; quan estava a la tribuna l'anarquista August Spies, va sonar la sirena de sortida d'un torn d'esquirols. Els concentrats es van llançar sobre els scabs (grocs), començant una baralla campal. Una companyia de policies, sense cap avís, va procedir a disparar a boca de canó sobre la gent produint 6 morts i diverses desenes de ferits.

El periodista Adolf Fischer, redactor del Arbeiter Zeitung, va córrer al seu diari on va redactar una proclama que acabava convocant un acte de protesta per a l'endemà, el 4 de maig a les quatre de la tarda, a la plaça Haymarket. Així, es van concentrar a la plaça de Haymarket més de 20.000 persones que van ser reprimides per 180 policies uniformats. Un artefacte explosiu va esclatar entre els policies produint un mort i diversos ferits. La policia va obrir foc contra la multitud, matant i ferint a un nombre desconegut d'obrers.

Es va declarar l'estat de setge i el toc de queda, i es va detenir a centenars de treballadors que van ser colpejats i torturats, acusats de l'assassinat del policia. El 21 de juny de 1886, es va iniciar la causa contra 31 responsables, que després van quedar en vuit. Els jutjats van ser declarats culpables. Tres d'ells van ser condemnats a presó i cinc a mort, els quals serien executats a la forca.

El maig de 1886, diversos sectors patronals van accedir a atorgar la jornada de vuit hores a diversos centenars de milers d'obrers. La consecució de la jornada de 8 hores va marcar un punt d'inflexió en el moviment obrer mundial.

En 1889, la Segona Internacional es va reunir a París amb motiu del centenari de la Revolució Francesa i l'Exposició Universal. Sota la direcció de Jules Guesde i del Partit Obrer Francès, i sobre una proposta de Raymond Lavigne, la Internacional va decidir el 20 de juliol de 1889 que cada 1 de maig fos un dia de manifestació amb l'objectiu de reduir la jornada laboral a vuit hores. El dia simbòlic, 1 de maig, es va triar en referència als successos de la plaça de Haymarket de Chicago.

 
Destaquem