Avellana de Reus: el petit tresor català que es cull quan s’acaba l’estiu
Amb l’arribada del setembre comença un dels moments més esperats als camps d’avellaners del sud de Catalunya, bressol d’un fruit sec amb denominació d’origen protegida
Quan l'estiu comença a acomiadar-se, als camps d'avellaners del sud de Catalunya arriba un dels moments més importants de l'any. Les avellanes maduren, cauen de l'arbre i comença la collita.
És un fruit petit, però darrere seu hi ha segles de pagesia, paisatge i gastronomia. I a Catalunya té un nom especialment reconegut: Avellana de Reus, protegida amb una Denominació d'Origen Protegida.
Setembre és, per tant, un magnífic moment per tornar a mirar un d'aquells productes que tenim tan incorporats a la nostra cuina que de vegades oblidem tot el que expliquen sobre el territori.
Quan les avellanes cauen a terra
La collita de l'avellana té una particularitat fàcil de reconèixer. Quan el fruit arriba a la maduresa, cau de manera natural de l'arbre i és aleshores quan es recull.
Tradicionalment aquesta feina es feia a mà, directament de terra. Avui, a les explotacions professionals, bona part del procés està mecanitzat i s'utilitzen màquines recol·lectores que faciliten una de les feines més importants de la campanya.
La collita se situa habitualment entre el final de l'estiu i l'inici de la tardor, segons la varietat, la zona i les condicions meteorològiques de cada any. Setembre és, doncs, un mes íntimament relacionat amb l'avellana.
Molt més que Reus
El nom pot portar a pensar que l'Avellana de Reus es produeix únicament a la capital del Baix Camp. Però la realitat és molt més àmplia.
La zona de producció emparada per la DOP Avellana de Reus comprèn terrenys de diverses comarques de Tarragona: el Baix Camp, l'Alt Camp, el Tarragonès, el Priorat, la Conca de Barberà i la Terra Alta.
És en aquest territori on els avellaners han contribuït durant generacions a configurar un paisatge agrícola característic del sud del país.
La Negreta, la varietat més emblemàtica
Si hi ha una varietat especialment vinculada a l'Avellana de Reus és la Negreta.
La DOP protegeix diverses varietats tradicionals: Negreta, Pauetet, Gironella, Morella i Culplana. Entre totes elles, però, la Negreta és una de les més representatives i apreciades comercialment.
El fruit es pot comercialitzar amb closca o en gra i, una vegada torrat, desenvolupa aquella aroma i aquell sabor intens que associem immediatament a l'avellana.
Un cultiu amb segles d'història
La relació de les comarques tarragonines amb l'avellaner ve de lluny. La documentació recollida pel mateix Consell Regulador situa el cultiu de l'avellana a la zona de Reus almenys des del segle XIII.
Amb el pas del temps, el fruit va anar adquirint cada vegada més importància econòmica i comercial. Reus es va convertir en un centre de referència per al comerç de l'avellana i el seu nom va acabar identificant el producte molt més enllà del mateix municipi.
Aquesta vinculació entre producte i territori és precisament una de les raons que expliquen l'existència de l'actual denominació d'origen.
De l'avellaner a la cuina catalana
Però l'avellana no només forma part del nostre paisatge agrícola. També està profundament integrada en la cuina catalana.
La trobem en postres, coques, galetes i elaboracions de xocolata, però també en una de les preparacions més característiques de la nostra gastronomia: les picades.
Un grapat d'avellanes torrades pot servir per donar cos, textura i sabor a guisats, salses i plats tradicionals. I al Camp de Tarragona hi ha una altra associació inevitable: el romesco, on els fruits secs tenen un paper essencial.
És una demostració de com un producte aparentment senzill pot acabar convertint-se en una peça fonamental d'una cultura gastronòmica.
Un fruit petit amb una gran concentració de nutrients
Com passa amb altres fruits secs, l'avellana és un aliment d'elevada densitat energètica. És rica en greixos, principalment insaturats, i també aporta fibra, proteïnes vegetals, vitamines i minerals.
Això explica que tradicionalment els fruits secs hagin estat aliments molt valorats: ocupen poc espai, es conserven durant molt de temps i concentren una quantitat important d'energia.
La diferència respecte a molts fruits frescos de temporada és evident. Una vegada recollida i correctament conservada, l'avellana ens pot acompanyar durant molts mesos.
Primer cal assecar-les
La feina, però, no acaba quan les avellanes es recullen de terra. Després de la collita cal reduir-ne la humitat per garantir-ne una bona conservació.
Aquest procés permet estabilitzar el fruit abans que continuï el seu recorregut comercial: classificació, emmagatzematge, torrat o venda amb closca o en gra.
És tota una cadena de treball que queda amagada darrere de la bossa d'avellanes que finalment trobem a la botiga.
Setembre també té gust d'avellana
En aquestes setmanes en què les vinyes entren en verema, arriben les pomes noves i l'estiu comença lentament a deixar pas a la tardor, els avellaners també completen el seu cicle.
I és un bon moment per recordar que darrere d'una avellana hi ha molt més que un fruit sec.
Hi ha camps, pagesos, varietats pròpies, una denominació d'origen i una tradició gastronòmica que ha passat de generació en generació.
Un petit fruit que continua fent bategar una part del sud de Catalunya.