De la Pobla de Lillet al Catllaràs pel PR-C 52

 Una de les serres relativament poc conegudes però més interessants del Berguedà, el Catllaràs, ofereix una mescla afortunada de patrimoni natural, històric i arquitectònic en un entorn ben conservat. La combinació dels recorreguts del PR-C 52 i el GR 4 que segueix aquesta ruta permet, amb una àmplia volta, conèixer alguns dels seus punts principals. Massís de naturalesa calcària, situat a cavall dels mantells geològics del Pedraforca i del de Vallfogona, disposa d’un important gradient altitudinal que comporta diversitat d'ambients. Hi trobem formacions d'alzinar, rouredes i pinedes distribuïdes pels solells i fons de les valls mentre que a les obagues predominen les fagedes amb boix. D’entre els elements florístics cal destacar la presència -en entorns culminals- de la flor de neu (Leontopodium alpinum), espècie molt rara al país i protegida per la legislació. La fauna constitueix una unitat de transició entre els sistemes pirinencs i els mediterranis; atents a la presència del cérvol (Cervus elaphus), una de les espècies de gran interès de l'espai, conjuntament amb el gall fer i la marta.

Ruta senyalitzada.

 

L’itinerari parteix des de l’ajuntament de la Pobla de Lillet, on s’hi accedeix per la carretera B-402, que es pot agafar des de la carretera C-16 a l’alçada de Guardiola de Berguedà. El camí és fresat i ben indicat amb marques de pintura blanques i grogues i amb senyalització vertical de reforç, fàcil de seguir. Abans de començar la ruta es poden omplir cantimplores a la font que hi ha sota el Pont Vell, dedicada a Eusebi Güell, fundador de la fàbrica de ciment Asland situada als afores del poble en direcció Castellar de n’Hug.

  

  

0,00 km (840 m). Ajuntament de la Pobla de Lillet. Per darrere l’ajuntament o creuant el Pont Vell s’agafa el carrer de la Font, que puja fins al barri de les Coromines, amb un urbanisme de tall racional. Després de les cases es continua cap a l’esquerra (SE), pujant suaument entre hortes fins una pista que arriba a Santa Maria de Lillet.

  

  

1,72 km (923 m), 30 min. Santa Maria de Lillet i Sant Miquel. Santa Maria de Lillet és un antic monestir canonical originari del s. IX; molt reformat al llarg del temps actualment en queda l’església romànica tardana i un claustre molt primitiu, la comunitat entrà en decadència a partir del s. XIII. L’ermita de Sant Miquel també és anomenada del Castell, ja que fou erigida pels senyors del Castell de Lillet al s. XII; de planta circular amb un diàmetre exterior de 6,5 m i interior de 4,7 m, fou restaurada l’any 1935.

  

  

Es continua pel sender que passa pel costat de l’ermita rodona i s’endinsa al bosc en pujada. Es creuen un parell de vailets elèctrics fins arribar sota el Castell de Lillet, antiga fortalesa (s. IX) situada a l’extrem N de la serra Pigota. Cap al S es contempla la verda vall del rec de Junyent. Per l’esquerra del castell, la senyalització indica cap al SO pel sender que puja pel bac de l’Aigassai, que més endavant es transforma en pista de desbosc, una explotació que encara es practica avui en dia. El sender estalvia alguns revolts de la pista tallant a través fins que finalment arriba al xalet del Catllaràs.

  

  

4,65 km (1.369 m), 1 h 45 min. Xalet del Catllaràs. Projectat per Antoni Gaudí l'any 1902, va allotjar els tècnics i enginyers de les mines de carbó del Catllaràs, explotades per Asland; actualment se n’està reconstruint la característica escala de cargol. Encara en direcció SO, cal continuar per la pista de sota el xalet, que ràpidament es transforma en un camí tradicionalment molt arreglat. El sender troba de nou la pista al collet Fred.

  

  

Cap a la dreta es puja en 300 m al mirador de la roca de la Lluna, que ofereix un panorama espectacular sobre la Pobla de Lillet i la seva vall: per la dreta, els Rasos de Tubau (E) i la serra de Montgrony (NE) sobre Gombrén; davant (N), el Puigllançada (2.409 m) i la Tosa d’Alp (2.536 m); i per l’esquerra les Penyes Altes de Moixeró (2.276 m), el Comabona (2.547 m) i la serra de Cadí (NO). En dies clars fins i tot es pot veure el Pedraforca (2.497 m), el Cap de la Gallina Pelada (2.320 m) i la serra d’Ensija (O). Al S destaquen les parets de les Roques d’Arderiu i de la roca del Joc (1.615 m).

  

  

Tornant al collet Fred es reprèn la pista en direcció la roca del Joc, on poc abans d’arribar, el camí es desvia per un sender cap a l’esquerra (E), pujant per un terreny sorrenc i entre roques per fer la volta pel sud del cim.

  

  

7,10 km (1.555 m), 2 h 30 min. Joc de Pilota. De tornada al bosc, al peu de la roca hi ha la clariana del Joc de Pilota. Es creua també el prat de les Dameses i després d’un petit monticle, es fa un petit descens fins al prat Xispedor o Gespador, on es troba una font al costat de la pista. Es torna al sender que surt a l’esquerra de la pista, ara en pujada, sempre cap al SO. Es passa la font Assedegosa (amb un abeurador fet amb un sol tronc, gros i llarg). Es continua pujant i quan el terreny s’aplana i el bosc clareja s’arriba a la roca del Catllaràs.

  

  

9,39 km (1.670 m), 3 h 10 min. Roca del Catllaràs. Situada al costat d’una pista, que s’agafa cap a la dreta (primer cap al NO i després a l’O). Cal remuntar encara fins a la creu de Catllaràs (el punt més alt de la ruta a 1.694 m). Es descendeix una mica fins al collet Llebató, on es troben els itineraris GR 4 i PR-C 129, amb els quals es coincideix durant un tram; seguint-los cap al SO connecten amb Sant Romà de la Clusa i el Castell de l’Areny, el GR, i Sant Julia? de Cerdanyola, el PR.

  

  

Es segueix, però, el sender a la dreta que baixa fortament en direcció NE. Es troba la pista en un parell d’ocasions abans de recuperar-la al Camp de l’Ermità. Seguint la pista des d’allà, es deixa al cap 160 m pel sender que continua descendint per la dreta direcció Falgars. Poc després es deixa el traçat del PR-C 129 i es continua per la dreta, també seguint les marques blanques i vermelles del GR 4 que acompanya fins la Pobla de Lillet.

  

  

13,48 km (1.275 m), 4 h 20 min. Santuari de Falgars. El sender desemboca a la carretera del coll de Falgars, es remunta fins al Santuari. D’origen romànic del s. XI, l’actual església és del s. XVII i l’hostatgeria d’un segle més tard; conté una imatge d’una verge donant el pit de principis del gòtic esculpida en alabastre. Al costat de la zona de pícnic (NE del santuari) hi ha una font i un mirador.

  

  

Des de la zona de pícnic el camí continua baixant cap a la Pobla de Lillet vorejant la cresta (E i més endavant NE). Es transita pel bosc i, més endavant, per la solana fins que es creua la serra per un grau i es continua descendint entre feixes i conreus. Finalment s’arriba a una pista asfaltada, es baixen unes escales i s’entra a la vila.

  

  

17,05 km (840 m), 5 h 20 min. Ajuntament de la Pobla de Lillet, fi de l’itinerari.