Les esglésies romàniques de la vall de Boí

Ruta en cotxe per descobrir una mostra excepcional del romànic primerenc

El Palau Robert recomana aquesta ruta: Les esglésies romàniques de la vall de Boí.

La vall de Boí és una joia de l'art català, una mostra excepcional del romànic primerenc d'inspiració llombarda que va ser reconeguda en el seu conjunt com a Patrimoni Mundial de la Humanitat per part de l'UNESCO l'any 2000. Construïdes entre els s. XI-XII, les nou esglésies que es reparteixen pels diversos poblets que conformen el municipi presenten una unitat d'estil arquitectònic poc comuna, basada en la senzillesa i funcionalitat de les edificacions, els treballats murals interiors i els campanars esvelts i elegants. L'acumulació d'esglésies en un espai relativament tan reduït deixa constància de la funció social i del poder de la jerarquia eclesiàstica i remet als anys turbulents de la reconquesta.

Cal recordar que les pintures originals de les esglésies principals es troben a la col·lecció permanent del Museu d'Art Nacional de Catalunya (MNAC), a Barcelona. Les esglésies es poden visitar en l'ordre que més convingui. Algunes no són visitables per l'interior, d'altres són de pagament. Aquest itinerari es pot complementar amb alguna ruta a peu pel Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Són especialment recomanables: "De la palanca de la Molina a l'estany de Llebreta per la vall de Sant Nicolau" i "De l'estany de Llebreta al portarró d'Espot pels estanys Llong i Redó".

Absis de Santa Maria de Cardet. FOTO: Palau Robert

Absis de Santa Maria de Cardet. FOTO: Palau Robert

A la vall de Boí s'hi arriba per la carretera L-500, que surt de la carretera N-230 dos quilòmetres al nord del Pont de Suert. Aquí cal arribar-hi seguint la mateixa N-230 des de Vielha o des d'Alfarràs, travessant la comarca de la Ribagorça de la Franja de Ponent.

L'Assumpció de Cóll

La primera església que es troba entrant a la vall. En destaca la seva singularitat en els materials de construcció, els elements de la portalada més treballats que en altres esglésies i la mida dels carreus. A l'interior s'hi troben tres piques romàniques: la pica baptismal, la pica de l'oli i la pica amb aigua beneïda.

Santa Maria de Cardet

Església penjada sobre la part baixa de la vall, amb un absis espectacular que té talles precioses. El pendent de la muntanya li permeté disposar de cripta, única a tot el conjunt. El campanar en espadanya és també una singularitat respecte de les altres esglésies.

  • Seguint per la carretera L-500 s'arriba a Barruera, on s'albira l'església enmig dels prats.

Sant Feliu de Barruera

Els dos absis mostren les diferències constructives dels s. XI (el central, de carreus irregulars) i XII (al sud, ben tallat i amb motius llombards). L'interior és auster, conservant l'arrebossat original. El campanar, a diferència de les altres esglésies, és més baix.

  • Seguint la carretera que surt cap al SE de Barruera es puja a Durro, travessant el riu de la Noguera de Tor.

Nativitat de Durro

Aquesta església compta amb una nau de grans dimensions, rematada amb un porxo alt i ampli, i un campanar robust. Ha tingut diverses modificacions gòtiques i barroques. En destaca el pany de ferro forjat de la porta.

  • Es segueix la carretera, que travessa el poble i puja fins a Sant Quirc de Durro.

Sant Quirc de Durro

A una altitud de 1.500 m, l'ermita compta amb una vista privilegiada sobre la vall i les muntanyes més impressionants de la part occidental del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici: la Punta Senyalada (2.952 m), el pic de Comaloformo (3.033 m), el Montardo (2.833 m) i la Punta Alta de Comalesbienes (3.014 m). L'ermita és senzilla: nau única de volta de canó, l'espadanya és posterior. Aquest és, també, punt de sortida de la baixada de falles de Durro.

  • Cal tornar a Barruera i continuar per la carretera L-500 cap al NE, 3,2 km més endavant s'agafa el trencall que mena a Erill la Vall.

Santa Eulàlia d'Erill la Vall

En destaca un magnífic campanar alt i esvelt decorat amb arquets cecs i frisos de dents de serra que està alineat amb els de Sant Joan de Boí i Sant Climent de Taüll; s'hi pot pujar. Compta amb una sola nau que acaba en tres absis en forma de creu, el vessant nord conclou amb una porxada. A l'interior s'hi troba una peça excepcional del treball en fusta del s. XII, el Davallament de la Creu (l'original es troba repartit entre el Museu Episcopal de Vic i el MNAC).

  • Es retorna a la carretera L-500 i es continua 900 m cap al N fins al trencall de Boí i Taüll (carretera L-501).

Sant Joan de Boí

A l'interior d'aquesta església de planta basilical que conserva més elements arquitectònics originals que cap altra s'hi troben còpies de detallats murals amb escenes com el Bestiari, la Lapidació de Sant Esteve o els Joglars. A l'exterior també s'hi troba un mural a la façana nord i tres absis, dels quals només en resten els dos laterals petits.

  • Es continua per la carretera L-501 fins al poble de Taüll.

Santa Maria de Taüll

Situada al centre del poble, de planta basilical i tres naus. El campanar està integrat dins la nau dreta. De l'interior en destaca el mural a l'absis de l'Epifania, amb els Reis Mags fent les ofrenes al Nen Jesús, que seu a la falda de la Mare de Déu. També es troba, al mur sud, l'escena dels Reis Mags adorant l´infant Jesús i visitant Herodes.

Sant Climent de Taüll

La més majestuosa de les esglésies de la vall, ample i alta, de planta basilical amb tres naus i coronada per un esvelt campanar de sis plantes que connecta visualment amb Sant Joan de Boí i Santa Eulàlia d'Erill la Vall. Els absis estan decorats segons l'estil llombard amb arcs cecs i frisos de dent de serra. Dins s'hi trobava el magnífic mural del Pantocràtor que representa Crist en Majestat assentat sobre l'arc del cel i amb els peus sobre la Terra acompanyat dels Evangelistes, els Apòstols i la Mare de Déu. Actualment, un mapping (projecció adaptada al relleu de la paret) escenifica el procés de creació i el simbolisme del Pantocràtor, l'original del qual cal contemplar al MNAC.

Centre del Romànic de la Vall de Boí i Patronat de Turisme de la Vall de Boí

La visita al romànic de la vall de Boí es pot complementar amb una visita al Centre del Romànic (Erill la Vall), en el qual es pot descobrir de forma amena la història, les tècniques constructives i la iconografia del romànic dins el seu context. A l'oficina del Patronat de Turisme de la Vall de Boí (Barruera) es pot trobar informació d'altres activitats de la vall relacionades amb el patrimoni romànic.

Més informació

Murals de Santa Maria de Taüll. FOTO: Palau Robert

Murals de Santa Maria de Taüll. FOTO: Palau Robert

CONSELLS

• Respectar sempre l’entorn

Un paper llençat a la muntanya trigarà uns tres mesos a biodegradar-se, una llauna uns 10 anys, els plàstics entre 100 i 1.000 anys, i el vidre uns 4.000 anys. Per tant, endú-te la teva brossa a casa i no llencis mai res, la natura no vol cap residu teu!

• Planificar la sortida

Prepara l’excursió, documenta’t i informa’t. Ah!, i abans de fer la sortida, comunica les teves intencions a algun conegut o familiar, d’aquesta manera hi ha algú que sap el teu recorregut.

• Anar amb companyia

Sempre és més recomanable anar d’excursió acompanyat per no patir un accident sol i tenir suport. Entre la colla, cal que adapteu la sortida a les vostres possibilitats.

• La meteorologia

Abans de sortir, informa’t del temps, a Internet trobaràs molts webs; et recomanem http://meteomuntanya.cat

• El mapa i la brúixola

Sí, avui dia els aparells són molt avançats, però el mapa i la brúixola de tota la vida no et deixaran a l’estacada per motius de bateries...

• El material

Equipa’t adequadament, segons el clima i les condicions, però sobretot no oblidis dur aigua, un impermeable, una petita farmaciola, una manta tèrmica per si de cas i uns mitjons de recanvi.

• Conviure i gaudir

Recorda que la natura és un sistema ecològic que no ha desequilibrar-se amb la teva visita, per tant, no malmetis res i deixa-la tal com és perquè la resta també en puguem gaudir.

Aquesta ruta i moltes més les trobareu al fons de rutes de Palau Robert a wikiloc.

 
Destaquem