Carros de Foc Plus 1. Refugi del Gerdar-Refugi d’Amitges

Part del nou recorregut és realment exigent i poc freqüentat

El Palau Robert recomana aquesta ruta: Carros de Foc Plus 1. Refugi del Gerdar-Refugi d’Amitges.

El complement de la travessa Carros de Foc que descrivim rep el nom de Carros de Foc Plus. Afegeix tres etapes a les cinc que fins ara havien constituït el trajecte troncal de la ruta i dos refugis més on pernoctar, el de Gerdar i el del Pla de la Font. Part del nou recorregut és realment exigent i poc freqüentat, fet que contrasta amb l'afluència més gran que rep l'itinerari tradicional.

L'itinerari franqueja dos ports de muntanya, el d'Amitges, especialment feréstec i solitari i on s'ascendeix i es baixa per vastes tarteres, i el de Fogueruix, més verd i amable malgrat l'abruptesa del seu vessant meridional. Per si sol, ofereix prou incentius i al·licients per a justificar-ne el recorregut de forma independent. Destaquem la contemplació de la cascada de Gerber, dels nombrosos estanys de diferent grandària, com el de Gerber i el Gelat, el recorregut de la vall i la visió de les agulles d'Amitges des d'una perspectiva diferent de l'habitual, el goig de caminar pels extensos prats herbats del pla de la Font, l'avetosa de la Mata de València i imponent panoràmica de l'entorn muntanyenc en coronar el pic del Pinetó, de 2.647 m d'altitud.

S'ha dividit el recorregut en tres etapes partint del refugi del Gerdar, de fàcil accés en automòbil, i descrit en el sentit contrari al de les agulles del rellotge. Les distàncies i desnivells efectuats de cada jornada són viables per a un excursionista amb experiència en alta muntanya i bon sentit de l'orientació. Cal tenir present que fins ben entrat l'estiu podem trobar neu i gel a les zones més elevades com els colls d'Amitges i de Fogueruix. No disposa de senyalització pròpia, per la qual cosa caldrà seguir les fites que ens trobem, les marques del GR 11, variant inclosa, i altres de grogues de camins locals amb qui comparteixen trajecte.

Ruta senyalitzada.

Estany i refugi d'Amitges baixant del coll homònim. FOTO: Catalunya - Palau Robert

Estany i refugi d'Amitges baixant del coll homònim. FOTO: Catalunya - Palau Robert

 

El refugi del Gerdar, el de menor altitud de la Carros de Foc, és el punt de partida d'aquesta variant que en la seva etapa inicial travessa una magnífica avetosa i visita el vertical salt d'aigua de Gerber o de Comials, ubicat en un frondós i humit paratge. Més endavant, es transita per la vall de Gerber, tributària de la de Bonaigua, a les envistes, entre boscos i estanys fins al refugi lliure de Mataró. A partir d'aleshores, per un entorn solitari i salvatge, s'ascendeix al coll d'Amitges, i se'n descendeix després, entre extensos blocs de pedra i abundant pedruscall a través d'un camí perdedor en què caldrà aguditzar el sentit de l'orientació i estar ben preparats físicament per a l'exigent progressió. Des del port, custodiat pels pics d'Amitges i de Saboredo, es gaudeix d'una ampla panoràmica d'ambdues valls i, a migdia, de la proximitat de les populars agulles d'Amitges, situades al centre de l'agrest circ del mateix nom per on descendirem no sense dificultat.

  • 0,00 km (1.498 m). Refugi del Gerdar. Per arribar-hi, cal prendre una pista asfaltada que surt a migdia entre els km 56 i 57 de la carretera C-28 o de la Bonaigua entre el port del mateix nom i València d'Àneu. Des del refugi, es pren un fressat sender (rètol amb indicacions cap a la cascada de Gerber) que s'endinsa i remunta lleugerament per una extensa avetosa en direcció NW seguint pilons de fusta. Entorn ombrívol, amb molta molsa i poc sotabosc.
  • 1,03 km (1.567 m), 0 h 18 min. Després de creuar un rierol per un pont de fusta, travessem la carretera que duu al refugi i continuem en la mateixa direcció (NW) pel camí ample d'enfront entrant al Clot de la Coma, un espès i humit bosc amb molta falguera solcat per nombrosos torrents. Per la dreta (N), ens acompanya i escoltem el riu de la Bonaigua. Més endavant, anem pujant per un camí més rocós travessant ponts de fusta per un entorn bucòlic, de vegetació exuberant i amb molta aigua.
  • 3,01 km (1.690 m), 0 h 54 min. Havent creuat el barranc de Gerber i fet un gir a l'esquerra (S), trobem un rètol amb indicacions al mirador de la cascada de Gerber o salt de Comials. Ens desviem momentàniament del trajecte i remuntem a mà esquerra (SW) per un corriol que, per un darrer tram d'escales de pedra, duu fins a una plataforma on una barana de fusta ens separa de l'esmentat salt d'aigua (km 3,05, 1.725 m). Desfem l'accés al mirador i reprenem el camí cap al NW. Sortim a un revolt de la C-28 i seguim per un sender de l'esquerra (NW/N; pilons de fusta) que discorre pel seu costat amb una bona panoràmica de la vall de la Bonaigua (N).
  • 3,59 km (1.751 m), 1 h 07 min. Desemboquem a la carretera de la Bonaigua, que prenem a l'esquerra (SW; indicacions cap a Amitges i Saboredo). Cent metres més enllà, a la següent corba, agafem un corriol poc fressat que ascendeix fortament a l'esquerra (SW/W) per la solana, fent llaçades i seguint fites, entre arbustos, roquissars i pins escadussers.
  • 4,35 km (1.948 m), 1 h 40 min. Bifurcació (pal indicador). Se surt a un sender més marcat, que se segueix a l'esquerra (SE; marques de pintura groga i pilons) pujant per la vall de Gerber entre pins negres i avets. Passem per la dreta de l'Estanyera o estanyola de Gerber (km 4,94, 2.022 m) i entrem dins dels límits del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Prosseguim l'ascensió vora el sorollós barranc de Gerber (E) i deixem a la dreta (W; km 6,12, 2.124 m) l'estanyera del Mig o estanyet de Gerber de Baix. Més amunt, voregem el vessant oriental del gran estany de Gerber (km 6,66, 2.167 m), presidit pels imponents pics de Serós, de Gerber i de la Xemeneia. Paisatge cada cop més alpí i feréstec.
  • 8,68 km (2.478 m), 3 h 20 min. Sempre remuntant a migdia, i havent deixat a llevant els estanys Llong i de Redó, accedim més planerament al refugi metàl·lic lliure de Mataró, des d'on ja distingim els dos colls que caldrà franquejar per arribar a la vall d'Amitges. Entorn molt abrupte i extremadament rocós, sense arbres i amb escasses clapes d'herbei com a mostres de vida. Davallem a migdia fins a l'estany Negre de Dalt, que resseguim per l'esquerra, travessem una tartera i continuem pujant feixugament per un pedregar.
  • 9,55 km (2.585 m), 3 h 45 min. Coll de l'Estany Gelat. Excel·lent talaia al N del circ de Gerber i els estanys que el guarneixen, d'on venim, i, a l'oest, del de Saboredo, amb el bell estany Gelat i la Tuqueta o agulla de Saboredo com a referents. Es deixa un trencall a mà dreta (NW) que baixa a l'estany Gelat i porta al refugi de Saboredo i s'ascendeix amb força rumb al S per la carena progressant per un terreny dur i rocós. Se segueix un traçat molt aeri i exposat, a trams perdedor i amb poques fites de referència. Més amunt, ja es divisa el coll d'Amitges (rètol del parc nacional), el nostre destí immediat.
  • 10,29 km (2.760 m), 4 h 20 min. Coll d'Amitges. Sostre de la Carros de Foc, superant el coll de Contraix, comptant el trajecte troncal i les variants. Es descendeix a migdia per un entorn salvatge molt rocós i amb pedruscall inestable en què cal parar molt de compte de no relliscar i fer-se mal. Recorregut que exigeix tenir experiència en muntanya i un bon sentit de l'orientació per mantenir la ruta correcta entre viaranys que poden confondre'ns. Superem tarteres davallant sempre a l'esquerra de les agulles d'Amitges, visibles enfront tothora. Més avall retrobem i seguim de nou pilons de fusta.
  • 11,15 km (2.517 m), 4 h 45 min. Sortim a la coma d'Amitges, per on baixem en direcció SW cap a l'estany i el refugi homònims, a les envistes tota l'estona. Territori molt inhòspit, solitari i silenciós. Es flanqueja per la dreta (SW) la riba N de l'estany Gran d'Amitges, als peus de les agulles del mateix nom (N), es travessa una tartera i es conflueix a una pista, entre els estanys de la Munyidera i dels Barbs (km 12,22, 2.381 m): cal prendre-la a mà esquerra (SE) de baixada.
  • 12,64 km (2.365 m), 5 h 10 min. Refugi d'Amitges. Fi de la primera etapa de la variant.

Més informació

Refugi del Gerdar. FOTO: Catalunya - Palau Robert

Refugi del Gerdar. FOTO: Catalunya - Palau Robert

CONSELLS

• Respectar sempre l’entorn

Un paper llençat a la muntanya trigarà uns tres mesos a biodegradar-se, una llauna uns 10 anys, els plàstics entre 100 i 1.000 anys, i el vidre uns 4.000 anys. Per tant, endú-te la teva brossa a casa i no llencis mai res, la natura no vol cap residu teu!

• Planificar la sortida

Prepara l’excursió, documenta’t i informa’t. Ah!, i abans de fer la sortida, comunica les teves intencions a algun conegut o familiar, d’aquesta manera hi ha algú que sap el teu recorregut.

• Anar amb companyia

Sempre és més recomanable anar d’excursió acompanyat per no patir un accident sol i tenir suport. Entre la colla, cal que adapteu la sortida a les vostres possibilitats.

• La meteorologia

Abans de sortir, informa’t del temps, a Internet trobaràs molts webs; et recomanem http://meteomuntanya.cat

• El mapa i la brúixola

Sí, avui dia els aparells són molt avançats, però el mapa i la brúixola de tota la vida no et deixaran a l’estacada per motius de bateries...

• El material

Equipa’t adequadament, segons el clima i les condicions, però sobretot no oblidis dur aigua, un impermeable, una petita farmaciola, una manta tèrmica per si de cas i uns mitjons de recanvi.

• Conviure i gaudir

Recorda que la natura és un sistema ecològic que no ha desequilibrar-se amb la teva visita, per tant, no malmetis res i deixa-la tal com és perquè la resta també en puguem gaudir.

Aquesta ruta i moltes més les trobareu al fons de rutes de Palau Robert a wikiloc.

El Palau Robert depèn del Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Difusió.

Més informació
 
Destaquem