Una altra visió de La Patum

Fa pocs dies que l'Ajuntament de Berga ha fet oficial que enguany tampoc hi haurà Patum i és que, per segon any consecutiu, la celebració de la festa berguedana per antonomàsia es veu afectada a causa de la COVID-19 i els patumaires veuen de nou esquinçada la seva irrefrenable fal·lera de celebrar el Corpus a la berguedana.

Però no tot són males notícies, no. Malgrat que ja tinguem clar que aquest 2021 tampoc podrem saltar pels carrers més estrets de la ciutat ni atapeir-nos a la plaça de Sant Pere amb moltíssima gent ballant a l'uníson del so de les notes entonades per la Cobla Ciutat de Berga o la Cobla Pirineu, sí que tindrem l'oportunitat de veure les comparses de La Patum de Berga com no les hem vist mai abans: una exposició amb tots els ets i uts: 140 peces, tres audiovisuals, una desena de textos i moltes sorpreses més.

Des de l'estiu passat, les comparses de La Patum s'han instal·lat a l'antic Convent de Sant Francesc. Un immens espai situat al nucli antic de la capital del Berguedà que, amb la marxa del darrer frare que l'ocupava, l'orde franciscà va cedir a l'Ajuntament de Berga a finals del 2016. Des d'aleshores, ha esdevingut un equipament imprescindible per acollir iniciatives culturals, com l'exposició antològica de l'obra del recentment desaparegut pintor berguedà, Joan Ferrer.

Accedir a les sales que envolten el claustre del Convent de Sant Francesc és obrir la porta als profunds sentiments que La Patum de Berga desperta a tothom, petits i grans, als berguedans d'arrel, però també a tots aquells forasters que s'han fet seva la celebració, una festa que va ser declarada Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l'any 2005.

Ens donen la benvinguda un ple vestit amb una carota de les que ja no s'usen a plaça i un extens fris cronològic que ens transporta des de l'any 1262, quan el Papa Urbà IV instituí la celebració del Corpus Christi, fins als nostres dies. Un viatge pel naixement i transformació de la celebració del Corpus a Berga, ja que La Patum, d'origen medieval, és una festa viva, en constant evolució.

Acabat el fris, ens rep la Guita Xica que, entremaliada i juganera, ens dona pas a un enorme espai on hi ha exposades, des de la primera fins a l'última i per ordre d'aparició, del Tabal fins als Plens, tots i cadascun dels entremesos patumaires.

Per transitar per aquest espai cal la calma necessària per xopar-se de l'essència patumaire, la pausa suficient per treure's el ventre de pena i foragitar l'enyor d'aquells que cada any són a peu de plaça i molta atenció per no perdre's ni un sol detall. Us havíeu fixat mai que la Geganta Vella porta un anell amb l'escut de Berga o que la Geganta Nova en llueix un amb la imatge de la Mare de Déu de Queralt? Que els Nans Vells són iguals, però alhora molt diferents entre ells o que els Cavallets tenen pèl natural a les seves cues? I quines cares de dimoni més curioses tenen pintades les Maces, oi?

Amb aquesta mostra, impulsada per l'àrea de Patrimoni Cultural i Museus de l'Ajuntament de Berga, amb la col·laboració del Patronat de la Patum i creada pels dissenyadors Salvador Vinyes i Sílvia Massana, es poden palpar tots els detalls que fins ara ens havien passat inadvertits. Visitar l'Exposició de la Patum al Convent de Sant Francesc és experimentar tot allò que ens transmeten les comparses de La Patum a tocar, és conèixer la història de peces centenàries que han desafiat el pas del temps i que han fet gaudir generacions i generacions de patumaires, és percebre els colors i les textures, els materials i la riquesa d'unes peces úniques al món.

I quan hàgim donat la volta sencera al claustre, després d'enlluernar-nos amb la corona de l'Àliga, de resseguir l'infinit coll de la Guita Grossa, d'haver-nos embadalit per la mirada eterna dels Gegants, de no haver-nos pogut estar de moure les cames al ritme d'un salt de Plens i d'un Tirabol, els Nans Nous ens espiaran per la porta de sortida, perquè saben que, tot just acomiadar-nos de l'exposició, ja la voldrem tornar a veure.

Una visita imprescindible per tots els qui estimen La Patum, el folklore i la cultura popular catalana.

Més fotos de l'exposició.