La Via Verda del Llobregat, de Cal Rosal a Pedret

Caminar i passejar tranquil·lament i badar amb la nombrosa i variada flora que hi ha durant el camí, córrer per entrenar-se per una marató, anar amb bicicleta amb un carro enganxat per portar-hi els més petits de casa o bé iniciar-se a pedalar deixant enrere les dues rodetes, fer rollers per preparar-se per l'esquí quan torni la neu a les muntanyes, pescar truites de riu, banyar-se en la gelada aigua d'algun dels punts de pas del riu Llobregat o, fins i tot, fer un bon dinar a la fresca amb la família i amics...

Mira totes les fotos del recorregut.

Tot això és el què es troba i es pot fer en un matí de diumenge qualsevol a la via verda del Llobregat que va de Cal Rosal a Pedret, resseguint l'antic traçat del, ja desaparegut carrilet, que connectava el Berguedà de nord a sud i que va ser cabdal pel desenvolupament econòmic i industrial de la comarca.

És deixar el cotxe a l'aparcament de Cal Rosal i adonar-se de les infinites possibilitats que aquest camí comporta, per tots els gustos i maneres de fer, per gent de la zona, però també per gent que descobreix, per primer cop, un lloc nou. I és que aquest camí, de poc més de 5 quilòmetres d'anada, permet gaudir de la natura i de l'esport, de l'esbarjo i del patrimoni d'una manera molt singular.

Un agradable camí amb un desnivell acumulat molt petit, amb el divertiment de travessar tres túnels, un dels quals prou llarg per no veure el principi i el final quan s'és al mig, i una gran varietat de vegetació i arbrat ens porta fins al punt més espectacular de la ruta: el Pont de Pedret. Un pont medieval sobre el riu Llobregat, situat dins el terme municipal de Cercs i a tres quilòmetres del nucli de Berga, tant el pont com els forats que hi ha a sota són dues obres incloses en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya de manera independent.

Aquest imponent pont d'origen medieval, que data dels s. XIII–XIV, està format per un gran arc central i tres arcs més, dos a la dreta i un a l'esquerra, de mig punt, un xic irregulars i rebaixats. És un element típic d'exemple de pont en esquena d'ase que té una barana i paviment de pedra, pel qual està prohibit el pas de vehicles i que, per tant, travessar-lo ens transporta de ple a una altra època. De fet travessar-lo és l'única manera d'accedir a l'església de Sant Quirze de Pedret.

I és que no es pot fer aquesta via verda i no acostar-se a l'espectacular església preromànica de Sant Quirze de Pedret. No es té coneixement exacte de la data de consagració d'aquest temple depenent del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, però a l'interior d'aquesta construcció típica de l'Art Romànic del Berguedà, s'hi trobaven unes pintures importantíssimes per l'art medieval català, actualment conservades en part al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona (absidioles laterals) i al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (absis central i fragments de la decoració dels murs) però que avui dia es poden veure reproduïdes in situ.

En definitiva, la que fou una de les artèries del desenvolupament econòmic i industrial del Berguedà, que connectava una línia de tren que permetia transportar el carbó i el ciment des de l'Alt Berguedà fins a Manresa i Barcelona, així com per comunicar l'entorn rural amb les grans ciutats, és avui un petit tresor de natura, salut, esport, cultura, patrimoni, esbarjo i diversió, tot això i molt més en un passeig lineal de poc més de deu quilòmetres, anada i tornada, per gaudir d'una de les artèries verdes del Berguedà.