Pobles per descobrir a l'estiu: Portbou

L'estiu segueix endavant, amb altes temperatures a Catalunya, i aprofitem el període estival i les vacances per recórrer alguns dels pobles amb encant de la costa catalana. Després de parlar de Palamós, l'Ametlla de Mar, Tossa de Mar, Les Cases d'Alcanar, i Cadaqués, avui seguim a la Costa Brava per parlar de Portbou.

Com dèiem, avui fem parada a l'Alt Empordà per visitar Portbou, el municipi més al nord de Catalunya, que fa frontera amb França, i que es troba en un terreny força accidentat, al golf de Lleó, marcat pels forts vents de tramuntana.

El terme municipal s'estén pels confins orientals de la Serra de l'Albera, al punt de contacte d'aquesta serralada amb la mar. L'extrem septentrional s'inicia a ponent amb el Coll de Taravaus, segueix vers llevant pel Coll del Empedrats i de Rumpisó, el Pla de Ras i el Pic de Queroig, des d'on davalla vers els colls de la Farella, dels Frares i de Belitres fins a tocar la mar per la punta del Falcó (o de l'Ocell) al sud i constitueix el límit de tramuntana de la costa empordanesa.

Un dels atractius de la vila és el seu entorn natural, amb el Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera, i les platges que dibuixen la seva costa. Si parlem de les platges, se'n poden trobar d'arena fina i de gruixuda, i també de pedra. Destaquen la Platja Gran, la Platja de les Tres Cales, la Platja del Pi, i la platja del Claper.

Parlant de muntanya, l'Albera ofereix la possibilitat de fer múltiples rutes per als amants de la muntanya, resseguint diferents itineraris, com el dels monuments megalítics, visitar el monestir de Sant Quirze de Colera, o recórrer el Camí de França travessant les muntanyes, entre altres opcions.

Si parlem dels imperdibles patrimonials a visitar durant la nostra estada a Portbou, no podem deixar de visitar l'Estació Internacional ferroviària. Datada del 1929 (en substitució de l'anterior, de 1870), destaca per la gran marquesina de ferro i vidre que cobreix les andanes, construïda pels tallers de Joan Torras i Guardiola, qui era conegut com l'Eiffel català.

Un altre punt de parada és el cementiri de la vila, que és, potser, un dels més bells de la costa catalana pel fet d'estar penjat sobre el mar. El cementiri es construí en terrenys adquirits per la companyia ferroviària i s'acabà l'any 1885. Hi ha una petita capella vuitcentista dedicada al Sant Crist, una pedra amb placa en record al filòsof alemany Walter Benjamin (mort a Portbou) i una placa commemorativa al portal de l'entrada també dedicada a ell.

També són visita obligatòria els Refugis de la Guerra Civil, construïts per l'Ajuntament republicà per protegir la població de Portbou davant els bombardejos de l'aviació i vaixells franquistes. N'hi ha diversos: els túnels ferroviaris, el rec que passa per l'estació de mercaderies i arriba a la ribera davant del camp de futbol, o el del carrer Pujada, entre altres.

I no podem deixar de visitar la parròquia de Santa Maria de Portbou, La font de pedra que hi ha baixant de l'església, a la Plaça Major, datada el 1955, o la placeta decorada amb la Font dels Ninots, construïda el 1922, i que es troba entre el carrer Colera i el carrer Mercat.

Portbou ofereix molt als seus visitants. Ja l'has descobert?