Catalunya Nord
La Catalunya Nord m'agrada
La Catalunya del Nord (també anomenada Catalunya Nord) és la part històricament i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).
L'inventor del terme Catalunya del Nord és Alfons Mias en els anys 30 del segle passat, i el qui ha inventat Catalunya Nord és Llorenç Planes (El petit llibre de Catalunya Nord); tots dos nord-catalans.
La denominació comprèn les comarques històriques del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i el nord de la Cerdanya (el que es coneix com a Alta Cerdanya). La Fenolleda, malgrat ésser majoritàriament occitana, s'inclou sovint en la definició de Catalunya del Nord per les seves relacions geogràfiques i administratives amb el Rosselló.
Actualment aquestes comarques constitueixen el departament francès dels Pirineu Orientals, el qual s'engloba dins de la regió d'Occitània, el qual es coneix informalment en francès com a Pays catalan, en català, País Català.
El10 de desembre del 2007 el Consell General dels Pirineus Orientals aprovà l'oficialitat del català, juntament amb el francès, i en el mateix document, l'apel·lació Catalunya del Nord com a equivalent del francès Pyrénées-Orientales, com es pot comprovar en el preàmbul del mateix document.
La Catalunya del Nord ocupa principalment la part oriental dels Pirineus i s'estén per la plana del Rosselló fins a arribar al nord, on les Corberes el separen de l'Aude i, al sud, el massís de l'Albera el separa de l'Alt Empordà.
Limita a l'oest amb Andorra i a l'est amb el mar Mediterrani. Els rius Tet, Tec i Aglí travessen la Catalunya del Nord d'oest a est paral·lelament l'un a l'altre.
Els massissos del Carlit (2.921 m) i del Canigó, al sud, (2.785 m) hi destaquen per la seva gran alçada.
El Rosselló, amb Perpinyà com a cap; inclou les subcomarques dels Aspres, les Corberes, l'Albera incloent-hi la costa de la Marenda, la Plana del Rosselló, el Riberal del Tet i la Salanca.
El Vallespir, amb Ceret com a cap; inclou les subcomarques de l'Alt Vallespir, el Vallespir Mitjà i el Baix Vallespir.
El Conflent, amb Prada com a cap; inclou les subcomarques de l'Alt Conflent, el Conflent Mitjà i el Baix Conflent, les Garrotxes i part de l'Altiplà de Sornià.
El Capcir, amb Formiguera com a cap.
L'Alta Cerdanya, amb Montlluís com a cap; l'enclavament de Llívia pertany administrativament a la Baixa Cerdanya.
La Fenolleda, amb Sant Pau de Fenollet com a cap; d'expressió occitana i que inclou les subcomarques de les Corberes (dividides entre el Rosselló i la Fenolleda), les Valls i l'Altiplà de Sornià o Aspres.
La cultura catalana continua sent-hi molt vivaç, fins i tot tenint en compte que hi ha pocs joves que parlin la llengua i una alta immigració d'altres regions de França.
A la Catalunya Nord s'hi fan nombrosos aplecs o concentracions populars, i els balls tradicionals, en particular la sardana, hi tenen molt de predicament.
Cada any té lloc a Prada, al Conflent, la Universitat Catalana d'Estiu.
La llengua catalana s'ensenya a les escoles primàries, als liceus (instituts), als col·legis i a la universitat; l'ensenyament només es fa en català en algunes escoles privades com ara La Bressola i Arrels, o col·legis com el Comte Guifré.