6 de juliol: Va néixer Clementina Arderiu

Filla d’una família d’argenters, aprengué l’ofici patern, que alternà amb estudis de llengües i de teoria musical i piano a l’Escola Municipal de Música.

El 1911 publicà el primer poema, i el 1916 el primer llibre: Cançons i Elegies . El mateix any es casà amb l’escriptor Carles Riba i, des d’aleshores, prengué una part molt activa en la vida literària catalana; visità (o hi residí) Itàlia, França, Alemanya, Grècia, etc., i publicà els llibres L’alta llibertat (1920) i Cant i paraules (dins un volum de Poemes , 1936, que aplegava la seva producció completa).

El 1938 guanyà el premi Joaquim Folguera amb Sempre i ara (1946), i l’any següent s’exilià a França. De primer s’establí a Avinyó; després, a Bierville i a l’Isle-Adam, i en produir-se la invasió alemanya es traslladà a Bordeus i, més tard, a Montpeller.

El 1943 tornà a Barcelona i ben aviat s’incorporà a la silenciosa vida literària d’aquells anys. Assistí als congressos de poesia de Segòvia (1952), Salamanca (1953) i Santiago (1954); el 1955 féu dos llargs viatges per l’Alemanya Federal i la Gran Bretanya, i el 1959 intervingué en les converses sobre poesia celebrades a Formentor.

El 1952 reuní en un volum les seves Poesies completes ; sis anys després guanyà el premi Óssa Menor amb És a dir i, el 1960, la Lletra d’Or amb el mateix recull. En l’endemig havia mort Carles Riba, i Clementina Arderiu s’havia retirat a la vida privada. L’esperança encara (1968) és fruit d’aquesta darrera etapa.