20 de setembre: Una bomba esclatava a la redacció d'El Papus a Barcelona

El 20 de setembre de 1977, poc després de les onze del matí, un home va entrar a la redacció de la revista satírica El Papus, al carrer Tallers de Barcelona, portant una maleta.

Va dir que havia de lliurar-la a la revista i la va deixar a les mans del conserge de l'edifici, Juan Peñalver Sandoval.

Pocs minuts després, la maleta va explotar.

La deflagració va destrossar bona part de la redacció, va provocar una quinzena de ferits i va matar Juan Peñalver. El Papus acabava de patir un dels atemptats més greus contra un mitjà de comunicació durant la Transició.

Què era El Papus?

Per entendre per què aquella revista podia convertir-se en objectiu d'un atemptat cal tornar a l'Espanya dels anys setanta.

El Papus havia aparegut a Barcelona el 1973 i s'havia convertit en una de les publicacions satíriques més provocadores del moment. Humor, caricatura i crítica política i social convivien a les seves pàgines en uns anys en què la censura franquista encara era una realitat.

Per la revista hi van passar alguns dels noms més destacats de l'humor gràfic i el còmic de l'època, entre ells Ivà, Óscar, Fer, Ja, Gin, Ventura & Nieto o Carlos Giménez.

La seva manera d'abordar la política, l'Església, l'exèrcit, la sexualitat o els canvis socials li va comportar problemes constants amb la censura, denúncies, multes i suspensions.

Una maleta a la redacció

El matí del 20 de setembre de 1977, un desconegut va arribar a l'edifici on treballava la revista amb una maleta que contenia un artefacte explosiu.

Juan Peñalver, conserge de l'edifici, va recollir el paquet. L'explosió es va produir poc després i va afectar greument les instal·lacions de la revista.

Peñalver va morir com a conseqüència de l'atemptat i una quinzena de persones van resultar ferides.

Les imatges de la redacció destrossada van mostrar fins a quin punt la violència política continuava present en una Espanya que intentava deixar enrere gairebé quatre dècades de dictadura.

La Transició també va ser violenta

Avui la Transició espanyola sovint es recorda a través de les eleccions, els pactes polítics i l'aprovació de la Constitució. Però aquells anys també van estar marcats per una important violència política.

Grups d'extrema dreta van protagonitzar amenaces, agressions i atemptats contra persones, organitzacions i mitjans vinculats a les noves llibertats polítiques i socials.

El Papus ja havia rebut amenaces abans de l'explosió. La revista representava precisament moltes de les coses que aquells sectors rebutjaven: irreverència, crítica al poder i una llibertat d'expressió que començava a obrir-se pas després de la mort de Franco.

Qui va posar la bomba?

L'atemptat va ser reivindicat per la Triple A (Alianza Apostólica Anticomunista), una denominació utilitzada per grups de l'extrema dreta durant aquells anys.

La investigació judicial es va allargar durant anys, però el procés no va acabar aclarint completament totes les responsabilitats de l'atemptat.

Aquesta falta d'una resposta judicial contundent acabaria convertint-se també en una part important de la història del cas.

El Papus no va deixar de publicar-se

Malgrat la bomba, la revista va continuar.

L'atemptat no va aconseguir silenciar El Papus, que encara es publicaria durant gairebé una dècada més. La revista va acabar desapareixent el 1987, després de més de deu anys d'humor, provocació i crítica social.

Amb el temps, les seves pàgines s'han convertit també en un testimoni excepcional d'aquella Barcelona i d'aquella Espanya que canviaven a una velocitat enorme.

Una història recuperada dècades després

L'atemptat contra El Papus ha estat recuperat posteriorment en llibres, documentals i programes dedicats a reconstruir els episodis més foscos de la Transició.

Entre ells, Crims, el programa dirigit per Carles Porta, va dedicar un episodi al cas sota el títol PAPUS: la visita del rancor, tornant a posar aquella història davant d'una nova generació d'espectadors.

Han passat 49 anys d'aquell 20 de setembre de 1977.

Una maleta abandonada en una redacció de Barcelona va deixar un mort, una quinzena de ferits i una imatge que resumeix una cara de la Transició que durant molts anys va quedar en segon pla: la de la violència contra aquells que començaven a exercir una llibertat que fins feia molt poc havia estat prohibida.