El 2 d'agost de 1931 es va celebrar a Catalunya el Referèndum per l'aprovació de l'Estatut Català de Núria. Aquest, impulsat pel llavors president de la generalitat Francesc Macià, s'havia redactat a Núria el 20 de juny.
De caràcter sobiranista, l'estatut oferia la possibilitat d'una futura autodeterminació per al poble català i donava a la Generalitat una ampla llista d'atribucions fins llavors impensables, en els camps de l'educació, la sanitat i la justícia.
Al referèndum hi va participar un 75% del cens, format per homes adults de més de 25 anys (sufragi masculí adult), i el resultat afirmatiu en un 99%. Les dones, que no podien votar segons la llei, van reunir unes 400.000 signatures d'adhesió a l'Estatut de Núria.
Finalment, després de moltes modificacions per part de l'Estat Espanyol, l'estatut va ser aprovat el 9 de setembre de 1932. Tot i això, va tenir una durada molt curta, va ser suspès l'any 1933 pel govern del Bienni de dretes.
