15 de maig: Creació del Parc de la Serralada Litoral

La Serralada Litoral Central constitueix una cadena muntanyosa que s'estén de SW a NE amb una altitud moderada que mai no sobrepassa els 600 m d'altitud, però que orogràficament és singular pel fet que s'elevi ràpidament entre la costa marina i la plana del Vallès. 

A principis del segle XX, amb l'aparició del fenomen de l'estiueig, alguns dels municipis de la serra se'n beneficiarien tot i que sobretot es concentrés a la costa. Aquest fenomen prendria una gran embranzida a partir dels anys 60 i assoliria el seu punt àlgid cap a final dels anys 80.

Avui, la Serralada Litoral s'ha convertit en el gran parc verd entre el Vallès i el Maresme. Per aquesta raó, la seva protecció, iniciada per voluntat d'alguns ajuntaments de la zona, culmina amb la creació, el 15 de maig del 1992, del Consorci de Protecció i Gestió de l'Espai Natural la Conreria-Sant Mateu-Céllecs, posteriorment ampliat amb la denominació de Parc de la Serralada Litoral.

Els municipis que formen part del Parc de la Serralada Litoral són: Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Martorelles, Montornès del Vallès, Premià de Dalt, la Roca del Vallès, Òrrius, Santa Maria de Martorelles, Teià, Tiana, Vallromanes, Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalt.

Estructuralment, forma part de l'anomenada cadena costanera catalana i està en contacte amb la plana del Vallès, on hi ha roques més antigues sedimentades en què s'han trobat uns jaciments amb flora fòssil d'interès internacional.

Els primes vestigis d'ocupació humana són del neolític mig recent (3500-2500 aC), que es caracteritza per la cultura dels sepulcres de fosa d'inhumació individual i dels quals n'hi ha restes a Cal Metge (Montmeló) i a la fossa de can Cues (Alella).

Del neolític final calcolític (2200-1800 aC), l'element més destacable del qual és el megalitisme, trobem el tipus grans galeries catalanes de Can Gol I, de petites galeries com el dolmen de Can Planes i de cambres simples i cistes com Can Gol II (la Roca del Vallès) o el dolmen de la Roca d'en Toni (Vilassar de Dalt).

El darrer element a destacar d'aquest període, és la presència de pintures rupestres al gran bloc granític de la Pedra de les Orenetes (la Roca del Vallès), on hi ha representades unes figures vermelloses amb una figura humana central. També trobem restes del neolític a Vilassar de Dalt (coves d'en Pau i de la Granota).

La Serralada litoral s'emmarca dins el territori dels laietans i trobem nombrosos testimonis d'establiments ibèrics. Sense dubte, es pot afirmar que en aquest moment històric hi hagué un sistema social organitzat que tenia com espai vital la serralada.