Efemèride catalana
12 de juny de 1913: naixia Elisabeth Eidenbenz. Va salvar centenars de nadons a la Maternitat d'Elna
La infermera suïssa va convertir un palau abandonat d'Elna en un refugi on van néixer més de 500 infants fugint de la guerra i l'exili
El 12 de juny de 1913 naixia a Zuric Elisabeth Eidenbenz, una infermera suïssa que acabaria protagonitzant una de les històries més emocionants vinculades a Catalunya i a l'exili republicà. Gràcies a la seva determinació i humanitat, centenars de mares refugiades van poder donar a llum en condicions dignes durant uns dels períodes més difícils del segle XX.
La seva obra més coneguda va ser la creació de la Maternitat d'Elna, un centre que va permetre néixer més de 500 infants entre 1939 i 1944, lluny de la misèria i les condicions extremes dels camps de refugiats del sud de França.
La tragèdia de l'exili republicà
Quan la Guerra Civil Espanyola arribava al seu final, centenars de milers de persones van travessar la frontera cap a França fugint de l'avanç franquista. Moltes famílies catalanes van acabar internades en camps de refugiats improvisats a les platges d'Argelers, Sant Cebrià o Barcarès.
Les condicions eren extremadament dures. Entre els refugiats hi havia moltes dones embarassades que es veien obligades a viure sense recursos, assistència mèdica ni unes mínimes garanties sanitàries.
La creació de la Maternitat d'Elna
Davant aquella situació dramàtica, Elisabeth Eidenbenz va decidir actuar. Amb el suport de l'Associació d'Ajuda Suïssa als Infants Víctimes de la Guerra, va transformar un antic palau als afores d'Elna, a la Catalunya Nord, en una maternitat destinada a acollir dones embarassades refugiades.
Allà les mares podien recuperar forces, alimentar-se adequadament i donar a llum en unes condicions infinitament millors que les dels camps.
Entre 1939 i 1944 hi van néixer més de 500 infants, molts dels quals eren fills de famílies republicanes espanyoles, però també de jueus i altres refugiats perseguits per la Segona Guerra Mundial.
Una dona que va desafiar les autoritats
La tasca d'Eidenbenz no sempre va ser ben vista per les autoritats. Durant aquells anys va haver d'enfrontar-se a nombroses dificultats administratives i polítiques per mantenir oberta la maternitat.
Malgrat les pressions, va continuar treballant per protegir mares i nadons. El seu compromís va anar molt més enllà de l'assistència sanitària: va salvar vides en un moment en què moltes persones havien estat abandonades a la seva sort.
Un reconeixement que va arribar dècades després
Durant molts anys la seva història va quedar pràcticament oblidada. No va ser fins dècades més tard que la seva figura va començar a rebre el reconeixement que mereixia.
L'any 2002 va ser distingida pel govern francès i el 2006 la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi, una de les màximes distincions del país.
També va ser reconeguda per institucions internacionals per la seva tasca humanitària durant la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial.
La Maternitat d'Elna, un espai de memòria
Actualment, la Maternitat d'Elna s'ha convertit en un espai de memòria històrica visitat cada any per milers de persones. El centre recorda la realitat de l'exili republicà i la importància de les persones que, com Elisabeth Eidenbenz, van decidir ajudar quan més falta feia.
La seva història continua emocionant perquè demostra que fins i tot enmig de les guerres i les tragèdies humanes hi ha persones capaces de marcar la diferència.
Una de les grans heroïnes vinculades a Catalunya
Elisabeth Eidenbenz no era catalana, però el seu nom forma part de la història contemporània de Catalunya. Gràcies al seu esforç, centenars de famílies van trobar esperança en un dels moments més foscos del segle XX.
El 12 de juny és una bona ocasió per recordar la dona que va convertir un palau abandonat en un refugi de vida i esperança per a centenars de mares i nadons.