12 de juliol: Va néixer el metge, físic i meteoròleg català Francesc Salvà

Francesc Salvà i Campillo nasqué al carrer Petritxol, núm 11, de Barcelona el 12 de juliol de 1751. Fill del doctor Jeroni Salvà i Pontich, metge de l'Hospital General de Barcelona i sa mare Eulàlia Campillo, pertanyent a una família acomodada.

Cursà els primers estudis al col·legi episcopal de Barcelona, orientat probablement pel seu oncle, que ostentava un càrrec eclesiàstic a la ciutat. Durant els nou anys en què cursà estudis,  el jove Francesc destacà per la seva capacitat essent distingit en diverses ocasions, fet que atrau l'atenció del bisbe de Barcelona Josep Climent, el qual aconsellà als seus pares que en Francesc cursés estudis de Medicina a València.

Els estudis universitaris els va fer a la UNiversitat de València, on invertí tres anys en lloc dels quatre habituals. Amb només 22 anys ja era membre de l'Acadèmia de Medicina Pràctica, a la qual endega una important tasca de recerca i difusió de les darreres innovacions mèdiques.

El dia 12 de febrer de 1802 es va casar a Santa Maria del Pi amb Llúcia Esteve Cebrià.

Va tenir una preocupació per la salut pública que a l'època se centrava a combatre, entre d'altres, la verola mitjançant mitjans innovadors com la vacuna. 

La capacitat professional del Dr. Salvà resta àmpliament demostrada amb el reconeixement a països estrangers, especialment a França (on rebé diferents guardons per part de la Societat de Medicina de París).

Aquesta preocupació prenia dues vessants interessants. Per una banda, la preocupació pel benestar social i per les condicions de vida com a causants de bona part d'aquest tipus de malalties infeccioses. Cal tenir present l'època en què el Dr. Salvà visqué a Barcelona: en plena industrialització, amb la formació d'una classe proletària en una ciutat amb una presència tradicional d'un ampli ventall de processos fabrils i amb un recinte emmurallat i unes servituds de caràcter militar que comprimien i dificultaven sens dubte les condicions de treball i de vida dels barcelonins, especialment les classes i els estaments humils.

Un altre aspecte, el que va portar el Dr. Salvà a una intensa i continuada activitat en el camp de la meteorologia, era la creença de l'època en què les variacions del temps, el que anomenaven les constitucions atmosfèriques, eren les que condicionaven l'aparició i desenvolupament de diferents tipus de malalties, creença no molt allunyada de la realitat, ja que els factors ambientals incideixen en els gèrmens o en els agents transmissors. L'aglomeració urbana típica de l'antic Règim aquests aspectes esdevenien una qüestió molt més transcendent per a la salut pública.

Les activitats científiques del Dr. Salvà són molt àmplies, pròpies d'un erudit il·lustrat. L'afany per conèixer la causa i les possibles solucions per a aquestes malalties impulsa, sens dubte, l'aprofundiment en aquestes branques del coneixement científic molt més enllà dels objectius originaris.

A mode sintètic Salvà féu:

• Inventà una màquina per al tractament de cànem i lli (1784). Junt amb Francesc Santponç.
• Cinc proves d'elevació aerostàtica (1784). Fetes a Barcelona i que foren els primers enlairaments de globus aerostàtics de l'estat espanyol
• Invenció d'un telègraf elèctric (1791). Basat en descàrregues produïdes per l'electricitat estàtica emmagatzemada en ampolles de Leiden, consisteix en una estructura multifilar, amb un circuit independent per a cada lletra de l'alfabet. Fou un dels primers telègrafs a funcionar a la pràctica.
• L'estudi de la navegació submarina (1800). El seu Vaixell-Peix es va avançar mig segle a Monturiol, tot i que no va poder solucionar el problema de subministrament d'aire a l'interior del vehicle
• Desenvolupament de mitjans de transport per carrils (canal en sec)
• Conservació d'aliments
• Prospeccions mineres
• Registres meteorològics.

Un exemple del reconeixement que va merèixer aquesta activitat científica el tenim amb el nomenament del Dr. Salvà com a membre de l'Acadèmia de Ciències de Barcelona, on fins i tot dirigí la secció d'electricitat.

Aquest eminent científic deixà mostra del seu afany per a l'observació i el mètode experimental en la cerca de nous coneixements, tot deixant el seu cos a la «instrucción pública». Seguint la seva última voluntat, el seu cor es troba conservat en una urna, juntament amb els seus llibres, a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. Un retrat seu forma part de la Galeria de Catalans Il·lustres de l'Ajuntament de Barcelona.