El dia 1 d'agost del 1917 va morir a la seva casa natal de Castellterçol Enric Prat de la Riba i Sarrà. Nascut en aquest municipi el 29 de novembre del 1870, Prat de la Riba va ser advocat i periodista. Fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914 – 1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del segle XIX.
Participà en la redacció i aprovació de les Bases de Manresa. Com a escriptor, la seva obra cabdal va ser La nacionalitat catalana.
Inicià els seus estudis secundaris a Barcelona, on es llicencià en Dret l'any 1893. El 1894 es doctorà a Madrid amb la tesi La ley jurídica de la industria (Barcelona, 1898). L'any següent es va encarregar, amb dos altres companys d'estudis, de la redacció de la Revista Jurídica de Catalunya. També, des del 1895 va participar en les tasques de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona.
El 1887 va ingressar al Centre Escolar Catalanista, essent president entre el 1890 i el 1891. Aquest any fou elegit secretari de la junta de la Unió Catalanista i va intervenir en la preparació i els debats de l'assemblea de Manresa que aprovà les Bases de Manresa.
Membre de la Lliga de Catalunya fins al 1899, va impulsar la creació del Centre Nacional Català, i el 1901 va ésser un dels fundadors de la Lliga Regionalista. Va dirigir el diari La Veu de Catalunya, publicant un gran nombre d'articles. Va exposar en les dissertacions, en els escrits periodístics, i principalment en el seu llibre La nacionalitat catalana (1906), un concepte organicista de la nació.
El 1905 va ésser elegit membre de la diputació de Barcelona pel districte segon i fou reelegit pel de Vic-Granollers el 1909 i el 1913. Elegit president de la diputació el 1907, reelegit el 1909, 1911, 1913 i 1917, defensor de la mancomunitat provincial, va ésser elegit president de la Mancomunitat de Catalunya el 1914 i reelegit el 1917.
Va ser membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, de Barcelona, i autor de nombrosos articles publicats a la Revista Jurídica de Catalunya.
El dia 3, una comitiva fúnebre traslladà el cos fins a Barcelona tot rebent mostres de condol per cada poble on passava. A Barcelona s'organitzà un gran seguici per acompanyar el fèretre, que fou enterrat, finalment, al cementiri de Montjuïc el dia 4.