El viatge de la Flama del Canigó

Com cada any, la matinada del 22 al 23 de juny, la Flama del Canigó es renova al cim d'aquesta muntanya del Pirineu català i centenars de voluntaris i equips de foc la distribueixen arreu dels Països Catalans seguint diverses rutes per tal d'encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.

Així comença, any rere any, la celebració d'una festa ancestral vinculada al solstici d'estiu que és també un símbol de germanor entre els territoris de parla catalana.

Una tradició que està emparentada amb altres festes del foc del solstici d'estiu als Pirineus, com les falles d'Isil, Alins, Durro, Vilaller, Barruera, Pont de Suert i Andorra o la crema d'eth Haro de la Val d'Aran, on el foc que baixa de la muntanya també és el protagonista de la nit.

L'origen de la tradició

L'any 1955, Francesc Pujada, portat pel seu entusiasme pel massís del Canigó i inspirat pel poema èpic "Canigó", de Jacint Verdaguer, va tenir la iniciativa, juntament amb Esteve Albert i Josep Deloncle, d'encendre els focs de la Nit de Sant Joan al cim d'aquesta muntanya.

Uns anys més tard, el 1963, Francesc Pujada i Joan Iglesias, impulsor de les fogueres de Sant Joan a la Catalunya del Nord, inicien el costum de baixar el foc del cim i encendre les fogueres de la Catalunya del Nord. Amb el temps, la flama va anar repartint-se per totes les contrades dels Països Catalans. S'engegava així la tradició de la Flama del Canigó, que entroncava amb la celebració mil·lenària del solstici d'estiu vinculada al foc i al seu significat col·lectiu.

L'any 1966 el foc va creuar per primera vegada la frontera entre els estats francès i espanyol i va arribar a Vic. Malgrat la dictadura franquista, la tradició es va escampar pel Principat de Catalunya, sovint en la clandestinitat, com a símbol de la pervivència de la cultura catalana. A poc a poc la xarxa es va anar estenent, i el foc que baixa del Canigó també va arribar al País Valencià.

Actualment, hi ha desenes d'entitats que celebren la festa repartint arreu la flama que s'encén al bell cim del Canigó i que es conserva en el Castellet de Perpinyà.

Com comença el viatge de la Flama del Canigó?

Cada 22 de juny, un grup d'excursionistes agafa el foc que des de 1965 resta encès a la cuina del Museu de la Casa Pairal, al Castellet de Perpinyà, i pugen al cim del Canigó, de 2.784 metres, on, després de la lectura d'un manifest, encenen una nova foguera.

A trenc d'alba del 23 de juny, inicien el descens amb la Flama renovada, juntament amb persones vingudes d'arreu que es reuneixen al cim per agafar la flama i començar així el recorregut cap a diferents punts dels Països Catalans fent relleus a peu, en bicicleta, o en cotxe per fer possible que la Flama s'escampi per pobles i ciutats i arribi a temps d'encendre les fogueres de la nit de Sant Joan. Una tasca de la qual, des de fa una pila d'anys, se n'encarrega Òmnium Cultural.

Cada any, la Flama del Canigó és rebuda pel Parlament de Catalunya en un acte institucional, així com per ajuntaments, consells comarcals i entitats culturals, socials i esportives de més de 350 municipis dels Països Catalans. D'aquesta manera, i gràcies a centenars de voluntaris, el foc que ve de la muntanya il·lumina les revetlles populars que es fan al voltant del foc.

Es calcula que aquella nit s'encenen unes 3.000 fogueres amb el foc que prové del cim del Canigó.