Com cada 27 d'abril, aquest dilluns celebrem la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya, i símbol de catalanitat. La seva figura es venera a la muntanya de Montserrat. I més enllà de ser la muntanya més popular de Catalunya, el nom de Montserrat és també nom de persona.
Si busquem el significat de 'Montserrat' al gran Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d'A. M. Alcover i F. de B. Moll, que avui dia ho podem fer en línia, ens xocarà que, a banda de ser una "muntanya isolada entre els rius Anoia i Llobregat, que assoleix altures de més de 1.200 metres i en la falda de la qual està bastit el famós monestir dedicat a la Verge patrona de Catalunya"; Montserrat és un "nom propi de dona i d'home; cast. Monserrate. Muntserrat Romeu, doc. a. 1359 (Col. Bof. XII, 19). Los qui prestaran lo sagrament són primo Monserrat Bonet, doc. a. 1507 (Miret Templers 576). A Mallorca Montserrat és gairebé exclusivament nom d'home; les dones solen ser anomenades Montserrada".
I és que no ens ha d'estranyar si remenem papers antics i trobem homes amb el nom de Montserrat: fins al segle XIX era un nom masculí i femení.
I, fins i tot, el diccionari ens remarca que a Mallorca era quasi només d'home, potser perquè es queden amb el mont serrat, del llatí monte serratu, 'muntanya serrada', a causa de les puntes que presenta el perfil de Montserrat i que li donen semblança amb una serra.