Sant Jordi
Sant Jordi o l'elecció del mite de l'ideari català
Durant els anys vuitanta i noranta del segle XIX, Catalunya viu una embranzida del catalanisme i una solidificació de la identitat nacional
Si a l'Edat Mitjana Sant Jordi ja era un heroi ben popular, la figura del sant de la Capadòcia va esdevenir una icona reproduïda a Catalunya, juntament amb les quatres barres, en diversos objectes i en arquitectura durant la Renaixença, al segle XIX, moviment propi i distintiu de casa nostra i, especialment, de Barcelona.
En un context d'una Espanya liberal regnada per Isabel II que sufocava els carlins que es revoltaven des de les àrees rurals, a les ciutats hi arribaven els primers moviments migratoris fruit de la industrialització, amb la subsegüent construcció de l’estat burgès. Amb tot aquest bullici, els moviments culturals tendien a buscar les visions historicistes de la contrada de manera que s’exaltaven les arrels i es buscaven els símbols identitaris.
Culturalment, d’Europa arribarà el Romanticisme, que es difondrà i engendrarà el moviment de la Renaixença a Catalunya, el qual significarà el retrobament del país amb les seves arrels històriques: la seva llengua, el seu art i la seva literatura medievals, les seves institucions i les seves tradicions.
La identificació entre llengua i pàtria i l’“esperit històric” que traspua el Romanticisme contribuiran a idealitzar el passat medieval i a mitificar conceptes de la identitat nacional: en aquest context són objecte d’estudi extensiu el patrimoni històric, l’arqueològic, el literari, el folklòric en general i el cançonístic i el rondallístic en particular i, sobretot, la llengua catalana. Cal recordar que les polítiques espanyoles centralistes van voler unificar la llengua del país i van relegar les llengües nacionals als àmbits privats, com és el cas de la nostra llengua, el català.
És en aquest context que la Mare de Déu de Montserrat (proclamada patrona de Catalunya el 1881 i ovacionada amb el Virolai compost expressament per Verdaguer) i Sant Jordi (patró de Catalunya des del 1456) esdevindran els dos símbols de la religiositat catalana.