Passegem per la Fira de Lutiers, un punt de trobada únic entre artesans i músics

"La Fira de Lutiers és un punt de trobada entre músics i professionals, entre professionals i no músics o melòmans, i entre professionals i estudiants". Així defineix La Fira de Lutiers de Cervera el seu director, Javier Balcells Trepat. Una fira que enguany arribava a la majoria d'edat celebrant la seva XVIII edició, un any més, en el marc de la Càtedra Cervera Emili Pujol.

Una fira que naixia per la demanda del professorat i els estudiants per resoldre les incidències que hi havia amb els instruments durant el curs. "Ens van fer veure la necessitat que es podia fer una fira", explica Balcells, recordant que aquesta "va començar amb una mostra, amb molt poca cosa, i va anar creixent", fins a arribar a l'actualitat, quan "ja tenim una fira consolidada amb un format".

D'aquesta manera, "es tria un instrument per promocionar els altres, i cada any es fa un instrument. En aquest cas també tenim les guitarres del mestre Pujol, que ens van donar moltes idees, i el mateix mestre Pujol era una mica musicòleg i a l'organització li agradava molt, i hem seguit amb la figura".

Enguany, l'instrument triat ha estat el violí J.B. Vuillaume, que va ser el protagonista de la taula rodona i debat celebrat durant la jornada.

No et perdis la galeria d'imatges de la Fira de Lutiers.

Punt de trobada

"És un punt de trobada, també per veure com està el nivell, quants lutiers hi ha, com està l'activitat avui en dia", afegeix, destacant que "els professors no sempre es troben amb tants lutiers al mateix moment, i així contrasten coses, fem alguna xerrada amb debat obert... i s'intenta que hi hagi totes les especialitats".

El visitant "pot trobar el que s'ha fet durant l'últim any a Catalunya", explica l'organitzador, exposant el cas del lutier Jaume Bosser, qui "ha portat una viola que la va acabar de muntar fa dos dies. En aquest cas, és molt especial perquè ha fet una viola pel seu fill", destaca. "Bàsicament, demanem material fet durant l'últim any, molt actual, siguin arcs, siguin guitarres... és el moment de presentar instruments i novetats".

Entre les novetats d'aquesta edició, per exemple, hi havia una clavilla per als violins, similar a la de la guitarra, amb un mecanisme mecànic, o una costella sense contacte. "Són innovacions, hi ha novetats d'accessoris, o les novetats que s'han fet durant aquest últim any", conclou.

Un aparador per als lutiers

Jaume Bosser és un dels lutiers que ha participat de l'edició d'enguany de la Fira de Lutiers. Per Bosser, la Fira és un aparador per donar a conèixer les seves peces i la seva feina. "Bàsicament, busco algú a qui li agradi molt l'instrument meu i el compri. Estic intentant fer-me un nom entre els instruments d'arc. Perquè jo ja tinc un nom en els llaüts i guitarres antics, però aquest nom no em serveix de res si vull fer instruments d'arc. Per fer-me aquest nom, necessito que molta gent provin els meus instruments, que els hi agradin, que els impressionin, i que finalment algú me'n compri un, i a la que vagin circulant, doncs, "ostres, que bé sona això, qui t'ho ha fet?"... i això fins que un dia et compra un instrument un professor o un músic, algú que ja toca bastant, i llavors ja tens la vida resolta com qui diu. És el que em va passar amb les tiorbes, que és amb el que toca el Savall, i a partir d'aquí no he deixat de fer encàrrecs", explica.

Igualment, reivindica l'ofici de lutier, detallant que "si fas uns instruments que no hi ha gaire diferència amb els millors instruments de fàbrica, tard o d'hora hauràs de plegar, perquè les fàbriques sempre ho faran més barat que tu. L'única manera de sobreviure és construir amb una qualitat per sobre d'això, amb el que has de tirar molt de sensibilitat, d'entendre els músics... I d'humilitat també, o sigui, comprendre les necessitats d'ells i creure que és més important el que ells volen que el que tu penses que hauria de ser".

Llegiu l'entrevista sencera a Jaume Bosser.

Una fira en constant evolució

"Vam començar amb pocs instruments, i vam anar creixent. Estic parlant del 2002, quan tan sols hi havia un lutier, un venedor que venia aquí amb els seus instruments i els oferia als professors", detalla Balcells. "Ara hi ha més mercat, i això fa que hagi pujat el nivell". Amb tot, lamenta que, "en alguns moments, hi ha una mica d'intrusisme, com alguna vegada que algú porta un violí de Bulgària i el fa passar per una altra cosa, però ara intentem fer una mica de pinya i que això no passi tant. Perquè després el problema es queda aquí, i l'han de resoldre els lutiers d'aquí, i és un problema".

I és que la Fira de Lutiers va néixer en el marc de la Càtedra Cervera Emili Pujol. Un curs d'estiu que, com explica Balcells, "va néixer amb la guitarra i va anar ampliant-se al violí, al violoncel... el mestre Pujol volia que la música anés arribant a tots els camps, després de la guitarra vam començar el violí, viola, violoncel... i després es va passar a la partida simfònica, fins i tot el piano". "És un punt de trobada dels cursos que va començar el Pujol, que és el que l'estudiant busca a l'estiu, de fer una cosa intensiva, en una ciutat petita, que fa que puguis treballar bé, canvies d'ambient, et trobes amb un grup de joves amb unes inquietuds... No només és la part musical, sinó la part social: és tota una experiència", descriu.

Reptes de futur

Després de celebrar la XVIII edició de la fira, l'organització ja està treballant en l'edició del 2023. "De cara l'any que ve, ja pensem idees i sempre amb aquestes idees intentem tocar la realitat", explica Balcells. Així, per exemple, apunta la possibilitat que l'any que ve la fira estigui enfocada en el violoncel. "Intentarem parlar amb la Fundació Pau Casals perquè ens deixin un instrument del Pau Casals, ja que farà 50 anys de la seva mort", apunta, afegint que "aprofitarem per parlar de Pau Casals, tant des de la figura musical com a compositor, com des de la persona: el català que va rebre la Medalla de la Pau". Un fet, afirma, que "avui en dia ens toca molt de prop, perquè tenim molts conflictes, i ell va intentar sempre intervenir per la pau, es va mullar, arribant, fins i tot, a deixar de tocar, renunciant a unes quantes coses per principis".