Comença la setmana més esbojarrada de l'any, la de Carnaval

Set setmanes després de la primera lluna plena un cop celebrat el solstici d'hivern, arriben els dies més esbojarrats de l'any amb la celebració del Carnaval o Carnestoltes. Una festa mòbil en el calendari per aquest motiu que també està molt relacionada amb el cristianisme. I és que la celebració, caracteritzada per la disbauxa que genera, se celebra uns dies abans del Dimecres de Cendra, dia en què comença la Quaresma.

Segons la tradició cristiana, els 40 dies que dura la Quaresma són dies de dejuni i abstinències, i, per exemple, no es pot menjar massa. És per això que, durant el Carnaval, hi ha més llibertat i es trenquen moltes regles. Cal aprofitar per fer tot allò que després no es podrà fer.

El cicle de Carnestoltes arrenca tradicionalment el Dijous Gras o Dijous Llarder, primer dia de Carnaval. Aquest dia és tradició prendre la botifarra d'ou i truita, a més de coca de llardons. També és una jornada en la qual és costum celebrar àpats familiars que tenen per protagonista a tota mena de menges que combinen els ous amb la carn. Després de gairebé una setmana de rauxa, la festa finalitza el Dimecres de Cendra, el primer dia de la Quaresma als calendaris litúrgics catòlic i anglicà. Se celebra quaranta-sis dies abans del diumenge de Pasqua.

Dies de gresca abans de Quaresma

La Quaresma són els quaranta dies d'abans de la Pasqua, tot emmirallant-se en els quaranta dies que Jesús va passar al desert, a on va arribar a ser temptat pel dimoni. Aquesta diada, que per als catòlics és dia de dejuni i d'abstinència, s'imposa un polsim de cendra al cap dels fidels que van a missa. Segons la tradició, la cendra s'ha d'obtenir a partir de la cremació dels llorers i palmons beneïts el diumenge de Rams i ha de ser imposada al cap dels fidels en forma de creu. La cendra és símbol de caducitat de la condició humana, signe penitencial i de conversió, que ha de ser l'aspecte dominant durant tota la Quaresma.

En molts municipis de Catalunya té lloc l'enterrament de la sardina el mateix Dimecres de Cendra. Estem davant l'últim acte del Carnaval, que tanca tot el cicle de gresca i xerinola que ha omplert els carrers de moltíssimes poblacions de colors, música i disbauxa. En origen, l'enterrament de la sardina el trobem a la tradició ja perduda de sortir als afores a berenar el darrer dia de Carnaval per tal de posar fi al període de festa.