4 poemes per al mes de gener

Ja hem començat l'any nou, i volem que la poesia ens continuï acompanyant cada mes de l'any. Així que comencem per recollir quatre poemes que parlen del mes de gener a Catalunya, perquè gaudiu de la poesia al costat de la llar de foc.

Poema del mes de gener - Miquel Martí i Pol

Pel gener comença l'any
i els onze mesos que falten
fan que el fred no es senti tant.

Els tres reis, majestuosos
passen per ciutats i viles
i són sempre genereosos.

Amb la neu, si n'ha caigut
fem un ninot que ens contempla
i té el nas molt punxegut.

Però una ullada de sol
el pot fondre de seguida
i tots hem de portar dol.

Cal anar amb compte amb el glaç,
que si bades i rellisques
et pots molt ben trencar un braç.

Pel gener fa un fred molt viu,
se'ns han acabat les festes
i tots enyorem l'estiu.

La neu - Joana Raspall

Prendré un bon grapat
de la neu més blanca
i la guardaré
dintre d'una capsa.

Quan vingui l'estiu,
que fa calorassa,
la neu em podrà
refrescar la cara!

El meu amic diu
que la neu no es guarda,
que sols trobaré
la capsa mullada.

Això no m'ho crec!
Ves, com s'ho faria!
Tancant bé la capsa,
com s'escaparia?

Lluna de gener - Marià Manent

A fora fa una nit d'argent molt clara,
i jo arraulit vora del foc mesquí!
La lluna està vetllant com una mare
el llogarret, l'alzina, l'estany que s'adormí.

Prou sento com un gran desig amara
el meu cor, i em voldria deixondir
i caminar sota la lluna clara,
pels senderons on brilla, gebrat, el romaní.

Però m'estic vora el meu foc mesquí.

Les minves del gener - Joan Maragall

Com al mig de l'hivern la primavera,
aixís el cel avui, i el sol i l'aire,
obre de bat a bat balcons i portes
i omple la casa de clarors, aimia.

Glòria dels ulls el cel, del pit les aures,
són avui. Fins a cada moment sembla
que han d'esclatar en verdor les branques nues,
que l'horitzó ha d'omplir-se d'orenetes,
i que s'ha d'embaumar tota la terra.

No sents una frisança, dona? Digues:
no et sents la primavera a les entranyes?

Llança't, doncs, al carrer: si t'hi trobessa,
te donaria un bes al mig dels llavis,
al davant de tothom, sense vergonya
de besar i ser besat, que avui n'és dia.

Som al mig de l'hivern: ahir glaçava,
demà les neus blanquejaran la serra.

La primavera és lluny del temps endintre,
pro un dia com avui n'és la promesa.

Si promesa tu em fosses, estimada,
ja cap mena d'hivern en mi cabria,
ni ara, ni després, ni mai, que portes
tu a dintre els ulls la primavera eterna.